entrada 812 (any 3)

Hi ha una sèrie de fets que se m’escapen, i que sembla que no ets xaxipurilin de la death si no acceptes com el més normal, entre ells, que algunes tipes intentin asfixiar al personal amb una demostració un esglaó per damunt de la presumptuositat amb el perfum que porten (suposo que en vides anteriors portaven calaveres com a xaxipatches damunt uns uniformes d’un negre diví... mentre executaven la solució final), tampoc suporto com s’aixeca el to de veu quan hi ha un gai en escena, sembla ser que aleshores les tipes aixequen el volum per ser més histriòniques (si és possible en alguns cassos) perquè està clar que si tu li dius a una tipa que ho trenca la tipa et girarà la cara tot pensant que te la vols follar, en canvi si ho diu el gai de torn la tia es correrà calces avall (malbaratament de flux tot i ser un residu orgànic) i li riurà les gràcies mentre l’abraça i s’hi refrega, tampoc entenc el fet que tothom hagi de ser amic dels gais, que si un se t’acosta et mira amb aquells ullets i et diu “Hola” no li puguis dir “Ho sento, no perdo oli, tinc el carter estanc so maricon...” (i te n’estiguis de quelcom més animal que et faria sortir al telenotícies...), doncs res, has de veure als teus coneguts agafant aire i pensant “Ai, ai, ai...” mentre tu somriure i dius “Si?” i com tot el dolent (o bo) s’encomana et surt amb un to amariconat que també amanerat i no saps que fer amb les mans, i l’altre que encara s’acosta més i ja la tens liada... sort que aleshores entren en escena les xaxipijifriends del tipus que entre presentadores de televisió, que quan les veus penses “Aquesta deu ser la mare de la presentadora...” i no, que senzillament en les sessions de maquillatge fan meravelles... futuribles amb moltes ganes i principis que aniran canviant els principis per ganes i d’altres que te’l treuen de sobre fent-se petonets amb un “Mua-mua” que no sé a que collons porta el fer petonets amb onomatopeia com si fos un putu còmic, i aleshores escoltes que algunes estan “in” i d’altres “out” i que si portar botes amb un pam de faldilla i que es vegin els mitjons per sobre les botes és “lo mas” i que els jerseis de llana estan “demode” tot i tenir un toc “old-fashion”, i clar el maricon fent mariconades en plan “Però nena, a tu et queden fantàstics ja que tens una edat per portar-los” i la tipa que ni es molesta somrient com totes les altres lloques i tu penses “El món se’n va a la merda i aquí es veu això... suposo que a Roma abans de la visita dels bàrbars només estaven un esglaó per sobre, però que collons almenys aquests són feliços, ja ho diuen que Deu va maleir als que pensaven precisament així, fent-los pensar, en canvi al que no pensen senzillament els hi queda viure...”, i no t’ho perdis la xaxiguai de torn acostant-se el mòbil a la boca i dient “Mira, mira, 76, 45, XX” i després de sonar la tipa que n’està fins els collons de les trucades dient “Ja tornes a ensenyar la marcació per veu...” i l’altre “Si, si, com ho saps...”, sort d’un dels que anava amb mi que ha dit “Des de quan han canviat el cartell de cafeteria pel de gilipollodromo...”, i per acabar el maricon que no ha desistit amb les ganes de fer-te descobrir nous horitzons et diu “Em dic Sílvio, i tu?”, kllons si fins i tot el nom marca tendència valents collons...