entrada 804 (any 3)

Avui he pogut veure una demostració del que és la veritable naturalesa humana que m’ha fet fer un reset si mai havia pogut creure que hi havia opció de canvi en vosaltres… avui tenia una reunió en una empresa on es passaven les línies del pressupost pel segon semestre del 2011 i el 2012, per aquells que no ho tinguin massa clar, i responent a una pregunta que surt en tots els exàmens de comptabilitat pública els pressupost és: “El pressupost constitueix l’expressió xifrada, conjunta sistemàtica de les obligacions que com a màxim pot reconèixer una entitat, i els drets que es preveuen realitzar durant l’exercici…”, així doncs tenim una veritat de l’àvia (gastaràs allò que entraràs…), doncs res que davant un reducció dels ingressos per vendes i una rendibilitat mínima a donar als accionistes el gerent ha dit que calia ser més estrictes en el pressupost i ha demanat que cal reduir-lo de l’ordre del 15 al 20%, i per no donar peu a falsos favoritismes ha comunicat que tots els departaments ho haurien de fer, hi ha hagut els “ais” i “ois” de costum, però el divertit ha estat després que han anat passant tots els caps de departament dient que es podia retallar en qualsevol altre menys en el seu, i quan se’ls hi preguntava si això volia dir que el seu era primordial i estava davant dels altres senzillament seguien amb la cantarella de que el seu departament no podia patir una reducció de pressupost i fins i tot alguns molt amablement indicaven despeses “d’altres departaments” que es podrien considerar… el meu conegut aleshores els hi deia que si ells acceptaven una reducció en els seus bonus igual podia destinar això als seus departaments si tan necessitats estaven de finançament, és més, proposava aportar el mateix que els bonus que els directors estiguessin disposats a renunciar, i aleshores i òbviament aquestos deien tot sorpresos i fent-se els ofesos que ni parlar-ne que les seves condicions estaven pactades i no es podien tocar, i proposaven tocar a la baixa el salari dels treballadors i encara amb els sants collons de dir que ells podrien dir a qui calia tocar-li el salari, perquè no es podia perdre de vista que ells eren directius i la resta senzills treballadors… fins i tot n’hi ha hagut un que ens ha proposat treure el servei de cafè o aigua pels treballadors (tot i que abans ha mirat a un col·lega i li ha preguntat “Nosaltres tenim una màquina pròpia, no?”), i el màxim és que quan els hi dius que igual tenen raó i que els treballadors haurien de saber d’on venen totes aquestes pensades et salten amb un “No cal…” total, que ells ho fan pel bé de l’empresa i que no cal fer-lis publicitat… al final el gerent farà el que li rotarà perquè per això cobra, per això i per garantir que l’empresa funcioni i rendeixi i com ell diu “I per ensenyar a vegades que un pot tenir el càrrec que vulgui però que pel senzill fet de voler o creure’s que l’empresa és d’un no fa que ho sigui…”