entrada 802-2 (any 3)

Avui parlava amb un tipus qui escoltava les formes de salvar aquesta merda món que molts anomeneu “casa”, el tema era la pujada dels tipus d’interès per culpa de la inflació, i allí només somreien en una taula formada majoritàriament per banquers que conec, el tipus al final ha dit “Mireu, la inflació es produeix (com ja penseu que sabeu) pel fet que en una economia amb una capacitat productiva donada i limitada hi ha un increment de la demanda de béns i serveis que no es pot assolir amb nous productes i així les empreses el que fan és pujar el preu, davant aquesta situació les economies domèstiques i per mantenir la seva capacitat demanen un increment dels salaris, el que fa que els productors de nou incrementin els preus sense incrementar la producció, i així cada cop es paga més pel mateix producte que aixeca el preu de forma fictícia, i alhora aquestes mateixes empreses han de remunerar cada cop més cara la mà d’obra, si a més considerem tercers països que poden portar els seus productes i els venen a un preu molt superior que al seu mercat els hi genera un gran benefici, mentre nosaltres no podem exportar al tenir un preu de venda força més elevat, davant això la doctrina parla de pujar els tipus d’interès, pel senzill fet que una pujada del tipus provoca menys renda disponible a les famílies pel consum i un cost de finançament superior per les empreses… i ara cal preguntar-se si aquestes premisses o ceteris paribus es compleixen encara avui en dia en una economia globalitzada o si les famílies avui en dia es dediquen a consumir en productes que no siguin els estrictament necessaris per la seva subsidència… i ara bé, i aquí ve el divertit, actualment la inflació es dispara en el petroli i els aliments de primera necessitat, el petroli pel senzill fet que cada cop és més escàs i pels “interessats” o no problemes que tenen els països productors, i els aliments pels “novedosos” fons d’inversió en primeres matèries, dels quals moltes entitats que farden de gestió social i de compromís amb la societat en són els principals valedors, i el tema, està en que pujant els tipus d’interès no s’aconseguirà i reduir la demanda d’aquests productes ja que són de primera necessitat i pel fet que en la majoria dels casos els preus ens venen donats, així doncs, únicament s’aconseguirà putejar al personal, i de fet s’aplica la màxima de “Apretar però no ofegar…”, ara sembla que les famílies comencen a sortir-se’n, doncs res a apretar una mica més, i així de pas es paga als bancs pel fet que han estat un anys aplicant uns interessos baixos, i no precisament per fer cap favor, sinó senzillament per no matar a tots aquells que els mantenen, és a dir, qualsevol el desgraciat que té un préstec, ah, i no us penseu que us pujaran la rendibilitat dels estalvis, ja que sota la frase de “Només ha estat un quart de punt…” us mantindran els comptes corrents al 0%, i per cert, els bancs no es fan rics per pagar poc, es fan rics per no pagar, ja que el que els enriqueix és no pagar cap mena de rendibilitat per la majoria dels comptes que tenen, perquè la suma total d’aquests compres fa un import que si l’haguessin de remunerar ja es veuria… ara podeu seguir salvant el món, però jo només hi vec una solució… un impost “social”, a determinar que sobre qualsevol benefici de qualsevol societat superior a un rendiment normal, per exemple un 20% l’empresa tributarà un 60% a l’estat, aleshores les empreses només podrien fer que gastar per tenir despesa i no pagar impostos i com deia en Keynes no hi ha res millor que es gasti en una economia…”, ummm, us he de dir que ho he intentat escriure el millor possible i segurament he comès moltes errades, al final jo no soc pas cap economista, només un vampir indecent i insolent…