entrada 803 (any 3)

Viure en un país com en el que jo estic porta a que si vols fer alguns quilometres i no patir el símptoma Sputnik hagis de creuar un mínim de fronteres, i clar en tota frontera un ha de parar i fer el numeret, m’ha vingut el tricorni aka besnemerito de torn preguntant “Algo que declarar?”, he dibuixat el millor somriure “No, nada solo un regalo…” el tipus encuriosit a fotut els morros al maleter i ha dibuixat una ganyota “Un regalo?” “Si” li he respòs assenyalanet un sac de 5kg de sucre, el tipus ha forçat un somriure “Vaya, eso si que es todo un regalo, seguro que le endulza la vida…” “No vea, cada dia son mas raras las mujeres…”, “Puede seguir…” m’ha dit mentre buscava a qualsevol altre company per explicar-li que havia vist un tarat que regalava sucre a les tipes… un cop al destí no m’ha costat localitzar-lo de fet era on m’havien dit, i com tothom que té quelcom a amagar ha intentat fugir, suposo que tot estava en el guió, després d’agafar-lo i fer-li entendre que de res servia que s’hi negués el vaig portar al lloc acordat i el vaig deixar caure en una cadira, el meu conegut ha aparegut de les ombres “Què tenim?, algú que no vol col·laborar?, minyó dolent”, li ha dit acariciant-li el cabell, els he deixat un moment per tal de dir que tot anava com estava previst quan he tornat he vist que havien lligat al tipus a la cadira, amb les mans damunt la taula, tenia una cinta aïllant que li tapava la boca “No diu res… i només cridava, espero que no et molesti…” “No, no, fes, fes…”, el meu conegut va somriure mentre s’acostava al nostre convidat amb un somriure del res va treure unes estisores de jardineria i li va agafar la mà damunt la taula amb un somriure i sense preguntar res li va tallar les falanges d’una mà… l’altre va intentar cridar però no va poder, el meu conegut s’hi va atansar i va pujar un xic la dosi d’un producte per tal que no perdés el coneixement, les falanges estaven com a cucs damunt la taula el meu conegut va acostar un soplet i va cauteritzar les ferides fent cridar de nou al tipus, com aquell que té un idea nova va somriure i li va obrir l’ull, amb unes pinces li va treure l’ull ocular i el va posar davant de l’altre “Això si que és un face to face…” sense dir res va tallar tots els nervis mentre l’altre intentava cridar de nou, el va llençar damunt la taula i el va fregir amb el soplet, un cop al punt se’l va acostar a la boca mossegant-lo, em vaig excusar ja que tenia de fer una trucada quan vaig tornar ja no tenia la cinta a la boca, li corria un fil de sant i damunt la taula hi havia un tros recremat “Llengua de porc… et quedes per les orelles i les galtes?”, vaig fer que no cabrejat de que el tema (un tema senzill) s’hagués complicat, i veient al tipus que havia resat perquè jo no el matés i que ara ho estava fent perquè ho fes, quan anava cap a la porta el meu conegut em va dir “Per cert, la informació que vols està damunt la taula, quin cap el meu… si ho ha dit tot abans, i no havia pensat en dir-t’ho, però clar si ho hagués fet igual no ens haguéssim divertit tant, no?”, vaig agafar la informació cagant-me en ell pel temps que m’havia fer perdre… una estona després estava trucant a una porta, em va sortir un tipus qui em va mirar com si acabés de veure el diable “Només en soc el cosí germà…” vaig dir-li mentre entrava el tipus va agafar el paquet que li portava, un cop em van dir que no hi ha millor lloc per amagar un secret que allí on ningú espera que hi sigui el tipus el va mirar i després de fer el signe de la creu va dibuixar un xic de somriure “Suposo que els camins del Senyor són inescrutables, puc fer res per tu fill meu?” “Miri, ara que ho diu, porto un xic de sucre per una noia que treballa a la Seu Nova..” ell em va mirar “Una morena?” “Crec que si…” “Vols dir que li falta la sucre?, vull dir que ja està refeta la noia…”, vaig somriure “És només un encàrrec…” va aixecar els braços “Bé tu dona-me-la i ja miraré que hi puc fer…”