Parlava amb un tipus de la natural necessitat dels humans de compartimentar i classificar a tot i tothom segons uns grup creats per fer més fàcil la comprensió del personal, ja que perquè molestar-se a entendre la individualitat d’algú si li podem penjar una etiqueta i quedar-nos amb la generalitat que dóna el grup on l’hem fotut, el tipus em deia que alguns exemples són: la divisió entre els que pensen “A veure si la fico” i els que pensen “A veure si m’entra”, la divisió entre aquells que un cop llegit un llibre són incapaços de desprendre’s del mateix i aquells que els hi crema a les mans i ja triguen en donar-lo, i per qui el bookcrossing és tota una modalitat orgàsmica… doncs li estàvem donant voltes entre cervesa i cervesa, el tipus fa temps que el conec i ens tenim certes intimitats (bé, ell les té amb mi i jo li faig alguna confidència només un xic més falsa que les que us faig a vosaltres…), i el tipus em deia que feia poc havia estat amb una noia, ell l’havia convidat a casa d’ell i un cop dins la tipa li havia dit “Em puc refiar de tu?”, i ell li va dir “No faré res que no vulguis” al que la tipa va respondre “I això?”, el tipus diu que es va quedar acollonit, sense entendre molt bé la pregunta de la tipa i va decidir no invertir-hi més temps no fos que la conclusió el fes dormir sol aquella nit… el tipus és un expert en llengües clàssiques, i de fet igual ho és perquè les ha parlades en l’època en que eren utilitzades i encara somriu quan llegeix articles d’estudiosos exponent teories sobre aquestes mateixes llengües, doncs res, que no fa massa un veí li va demanar com a favor si li podia donar repàs al seu fill, que tenia certs problemes amb el llatí i el grec, el meu conegut va acceptar només per estalviar-se les contínues insistències i com ell diu “Tothom mereix una oportunitat”, el primer dia i després de les presentacions li va dir al noi “Pots triar, que vols aprendre o aprovar… pensa que es pot aprovar sense aprendre, i és més, es pot no aprovar aprenent..”, el tipus se’l va mirar cercant la trampa i va dir “Senzillament vull aprovar”, després d’uns dies de classe el noi li va dir al meu conegut “I si enlloc d’aprovar volgués aprendre? Podria ser?”, el meu conegut va somriure “Aquesta pregunta és la demostració palpable que ja estàs aprenent…”, com ell diu “Si a un gos se li pot ensenyar a que et doni la poteta, no hauria de ser gaire més difícil ensenyar alguna cosa als humans…”, vaig somriure aixecant l’ampolla de cervesa, i vaig veure al fons una noia que em va recordar a algú, algú qui em va dir “I tu em preguntes perquè t’he convertit en un vampir?” i vagi per endavant que costa de creure les paraules d’algú que ha passat tant de deessa a diable que tan li fot ja mentre sigui divertit “Doncs senzillament perquè estàs predestinant genèticament a fer mal, tan mental com físicament, de fet jo no t’he fet com ets, jo senzillament t’he donat les eines per tal que explotis el que ets, i facis “gaudir” als altres amb els teus actes…”
I de fons…
With your feet in the air
And your head on the ground
Try this trick
Spin it
Yeah
Your head will collapse
But there's nothing in
But you ask yourself
Where is my mind?
Where is my mind?
Where is my mind?
I was swimming in the Caribbean
Animals were hiding behind the rocks
Except a little fish, but they told me
He swears he was trying to talk to me, to me
Where is my mind?
Where is my mind?
Where is my mind?
Way out in the water
See it swimming
Where is my mind?
Way out in the water
See it swimming
Where is my mind?
Where is my mind?
Where is my mind?
With your feet the air
And your head on the ground
Try this trick
Spin it
Yeah
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada