entrada 809 (any 3)

Arribar a aquestes hores de festa i amb un somriure suposo que és la frontera entre els socialment docilitzats i els que encara no ho estem, n’hi ha que van a fer la compra setmanal o van a cercar la premsa i d’altres que encara tenen el flaire de la nit a les fosses nassals (això o quelcom menys poètic), i mira que ahir el tema no semblava que hagués d’acabar massa bé, arribar a un local i escoltar directament això... sort que veient-nos les cares l’encarregat del local ens va franquejar el camí cap al que s’anomena zona vip o “miralosguais” i no sé que era pitjor si estar bombardejat per merdamúsica o per merdamirades... i el divertit del tema és que la cançoneta dels collons em sonava i no sé de que, un cop a la zona “pijoktkgas” el dj ens va somriure i fent el sempre odiat gest de picar-se el pit amb dos dits i assenyalar-te va punxar això... i dir que la barreja de peces d’una zona i l’altre no deixava de demostrar que aquell local podia tenir molta bellesa però poc sentit comú i menys criteri... vaja com la majoria de les tipes que hi havia per allí, i si, dels tipus que també hi havia... vam demanar la primera ronda de copes i vam veure un grupet de tipes que van intentar entrar en la zona “supermegaexclussif” vaja que si ens haguéssim mort tots els d’allí la mitjana de ci del barri s’hagués disparat... un dels segurates es va acostar a un dels que venia amb nosaltres “Les coneixes?, elles diuen que a tu si...”, el tipus se les va mirar i una d’elles li va picar l’ullet “La teva filla?” bé, per l’edat quasi que podia ser la seva néta... el tipus va somriure “No, no les conec però deixa-les passar, total que poden fer? No gastar i calentar l’ambient?, ja teniu prous que gasten i el refreden, la realitat està formada per l’harmonia de contraris...”, el segurata se’l va mirar i va deixar anar un “Grnnsfnnffnnn” que volia dir “No beguis que no t’entenc...” i les va deixar passar, ara sonava això... el tipus és un exseminarista, de fet el tipus ho va deixar el dia que va descobrir que no és que Deu o el Diable no ens parli, el senzill fet és que som incapaços d’entendre’ls, senzillament no estem preparats, com ell diu, la gent pot creure o no, però això no els allibera de que existeixin o no, ara bé, veient la naturalesa humana els diables poc han de fer, quasi que es podrien prendre unes vacances perpètues perquè els humans es condemnen per ells mateixos, el tipus em deia que salvar-se és fàcil, un senzillament se n’ha de penedir del que ha fet, però el problema està precisament en això, en que ningú se’n penedeix, o com a molt ho fan quan ja tenen el que volien, i clar a brau passat... perquè tothom entén que en certes ocasions un hagi de robar ara bé un no entén que sota cap circumstància el robin a ell, així doncs, tothom haurà de respondre dels seus actes i no valdrà allò de “Un tipus cuat i cornut i fent flaire a sofre em va...”, perquè la resposta serà “Vaja, et vas veure al mirall?” que pel que sembla allà a dalt tenen un sentit de l’humor divinament cabró... i mentre sonava
Això
Això
I com no això