entrada 803-2 (any 3)

Vagi per endavant que tan se me’n fot el simulacre de referèndum que teniu avui dia al país del sud (bé, lo de país és un dir…), amb tot he llegit ja alguns blogs on se’n parla des de diferents visions, i el divertit ha estat veure com un tipus deia que una votació on només hi va a votar un 13% de la població ni té cap mena de representativitat més enllà de l’acte de folklorisme que representa ni cap justificació més enllà de fer un brindis in the sun… no entraré en valoracions sobre aquest punt, ara bé, que el tipus es corri cada cop que parla de formacions polítiques amb uns resultats en les darreres eleccions que no superen el 7,37% com les veritables salvadores del model que hauríeu de tenir no deixa de ser divertit que un 13 per segons que no valgui una merda i en canvi un 7 i escaig sigui un resultat a considerar i que aquest 7% de la població ha de poder decidir el que es farà al 93% restant (perquè ja sé sap que els il·luminats són pocs i la resta colla de garrulos xais que només segueixen el camí de pastura mentre van cagant…), a més, el tipus posava com a exemple al referèndum d’Islàndia (ahhh, aquells que també es corren amb el model islandès, i et diuen “Veus com un país pot plantar cara i fotre els collons damunt la taula”…), per aquells que només veuen el Pumuki i poc més, dir que el referèndum era per veure si es retorna un deute amb diferents entitats angleses i holandeses derivat de la crisi financera, a veure, quan els bancs pagaven els interessos que volien per tal de captar fons alguns fons anglesos i holandesos van invertir en un banc islandès, quan va petar quan la crisis i aquests fons van reclamar el retorn de les seves inversions, i els islandesos (espavilats ells, perquè mentre tot anava bé no s’hi van estar de cobrar impostos d’aquesta entitat), doncs bé, aquests illencs han decidit que no pensen retornar pas ni un euret a aquests fons sota la cançó de “lo que se da no se quita santa rita, rita, rita…” o com dirien ells “Hvað er gefið er ekki fjarri Santa Rita, Rita, Rita…” i encara amb els collons de dir que aquestes coses no han d’afectar la seva relació amb els països veïns i la UE, que voleu que us digui… perquè el divertit és que bona part d’aquests fons eren d’entitats governamentals que inverteixen els seus fons de pensions per tal que tots vosaltres pugueu cobrar la pensió quan sigueu totalment substituïbles i unitats inservibles per la consecució dels objectius empresarials dels llocs on perdeu el temps dia si, dia també… ara estaria bé, que us diguessin “Uisss, aquest mes no hi ha pensions per la gràcia dels bacallà smellers que han decidit que no pensen retornar el que els hi vam invertir…” aleshores m’agradaria veure la puta gràcia que us farien aquesta mena de consultes i com a mínim demanaríeu que la Txeicon que enviés als tercis (que no de Flandes) per recuperar el vostre capital…