entrada 798-2 (any 3)

Avui els de recursos humans tenien la seva pròpia festa muntada, de fet cada cert temps fan un recull dels cv que van rebent i que els hi criden més l’atenció, i un dels responsables m’explica com cada cop els hi arriben més cv i cada cop pitjor presentats, suposa que deu ser la idea que tenen que com que no els agafaran... i com ell diu “Si penses que no t’agafaran senzillament no ho faran...”, el tipus també em va dir un dia “Mira, al Japó tenen una dita, que els bonsais (auuu, posant la falca d’un mal acudit que he llegit aquest matí en un blog genial), doncs bé, diuen que els bonsais no creixen torts o de mala manera, senzillament som nosaltres els que ens anem torçant i distorsionant la realitat amb el pas del temps...”, doncs bé, el tipus ha vingut a explicar-me el recull dels cv més brillants que els hi han deixat, i entre persones que posen com a correus de contacte “caputxetavermella@”... o “zakiaspice@”... o el tipus que amb un parell va donar el seu “messidios@”... doncs res, em preguntava com es pot ser tan manso (de la rama dels bòvids) quan el tipus m’ha deixat veure un cv amb la promesa que li tornaria i suposo que he posat la mateixa cara que tots els que l’havien vist “Això no és real, no?” i ell fent que si amb el cap... tenia davant meu un cv d’un tipus que es diu “Markwan” tal kwal amb un parell de collons, rabo incorporat, i el tipus em deia “I quan li he preguntat si aquest era el seu nom, el tipus m’ha mirat com qui veu un ET i m’ha dit “Si, claro Markwan, a que mola?”, ja no he volgut saber si a la seguretat social el podríem inscriure quan ell m’ha dit “Si total, toa la peña me conoce por ese nombre...”, total que el meu conegut sense voler perdre un espècimen com aquell ha volgut fer un experiment mongòlic que no sociològic, perquè si la societat s’ha de poder estudiar amb angelets com aquells... valdrà la dita de “Qualsevol primat anterior va ser més intel•ligent, perquè van evolucionar al que sou, i vosaltres aneu cap el que ells eren....”, total que li ha ofert una feina de fer cafès i portar la premsa a cinc cents eurets al mes, i en el temps que li sobri pot fer de bicicleta per la resta de departaments, doncs res que el tipus tot indignat li ha dit que per cinc cents euros no es feia ni una palla que la irritació de que li suessin els ous valia força més, el meu conegut ha fet com si s’ho repensés i li ha dit “Ets un bon negociador, que et sembla fer el mateix per mils dos cents euros...” l’altre ha somrigut triomfador “Vale, pero mira que lo acepto porque paso de que mi madre me ralle con lo de currar...”, el meu conegut li ha dit que ja el trucarien tot pensant que no hi deu haver masses Markwans al llistí de telèfons... així doncs no venia la dignitat per cinc cents però si per mil doscents, i la pregunta que m’ha fet ha estat “Tu saps quan serien ara tretze monedes d’argent actualitzades 1978 anys?” al que li he contestat “Força més...”, “Si és que cada cop ens venem per menys...”