entrada 810 (any 3)

Vaig sortir del local deixant sonar això a les meves esquenes, fora recolzat en el meu cotxe el vaig veure, ell fa forçar el gest “Des de quan va deixar de divertit això?”, vaig somriure “Crec que portes des del 1750 queixant-te de les festes…” l’altre va somriure oferint-me una cigarreta “Suposo que saps que això et matarà” ell va riure “Mentre no fumis van helsing’s…” vaig riure davant l’acudit, des del local ara intentava interferir la conversa això… “Suposo que saps que morirem sols…” “És el preu que s’ha de pagar quan un viu com vol… no pots esperar viure sense pensar en ningú que no sigui un mateix i després esperar que et plorin quan faltis, morirem i ningú se n’adonarà i menys o lamentaran, serà “l’acció natural dels fets”, no hi haurà ningú per recollir el poc que tinguem i molts disposats a robar el que sempre ens han envejat…, ara bé, si aquest és el problema et puc llogar un cort de planyeres que precedeixin o segueixen el teu taüt tot va a gustos de si vols fins i tot mort ser el centre de l’atenció o no…”, “Mai ho hem desitjat, oi?, vull dir que mai n’hem tingut cap necessitat de tenir allò que els altres volen per damunt de tot, tenir una família, una dona, fills…” “I un gos?”, li vaig preguntar amb un somriure “Saps que no hauries de veure els anuncis del tall anglès i l’arribada de la primavera… tot això és teiatru i del bo o del dolent depenent dels gustos, sembla estrany que els segles no t’hagin ensenyat que tot aquí és falç, quan menys siguis i menys vulguis ser més et voldran perquè més seràs el que els altres volen, i ja no parlem de la nostra “costum” de buidar de líquid vital a totes aquestes ampolletes de sang de dos potes amb les que ens anem creuant…”, el tipus va apurar la cigarreta “Tal com has deixat marxar a la noia que estava amb tu?”, de fons sonava això, tot i que jo sempre he preferit aquesta altre versió, vaig somriure “Suposo que encara no li havia arribat l’hora, i ja saps que abans de certes edats em provoquen atacs d’acidesa, i suposo que tot i que no els puguem salvar almenys podem ordenar el seu ordre en la llista…”, ara sonava això de fons “Així doncs, tenim la capacitat de ser quasi bé eterns i a canvi no podem esperar tenir a ningú al nostre costat?, bon tracte…” “Mira, suposo que ningú es mira la lletra petita dels contractes, i quan un sap que morirà l’eternitat sempre sembla un bon tracte, a més tots hem estat humans i hem cregut que al final ho podríem capgirar tot i fer que les coses fossin com volíem… i aquesta és la primera lliçó, que els humans segurament no són els més llestos, ara bé, el que si que són és els més estúpids…”, “Nem a fer un beure?” sempre m’ha costat descobrir a quin líquid es refereixen quan em fan una pregunta així, però que collons, era tard i la nit ja començava a acomiadar-se, així que qualsevol merda gola avall seria benvinguda, al local ara sonava…