entrada 818-2 (any 3)

Hi ha gent amb qui un s’ho passa bé, tot i que els altres no en tenen aquesta mateixa percepció, aquest cap de setmana estava amb ell quan vam veure un tipus que anava amb una cadira de rodes i ell no se’n va poder estar “Eis, quan triguen a fer-te el canvi als boxes?...” i no content amb l’arrancada “Això si que és ser sostenible, tracció animal de tota de la vida...”, els comentaris no van caure massa bé i davant la cara de l’altre va sentenciar “Ara t’aixecaràs a pegar-me o vols que m’assegui jo? Mira podem fer una lid, posem taules i un a cada costat amb un parell de pals d’escombra i unes tapes dels cubs d’escombraries...”, allí ja el van fer callar demanant disculpes, però mantenia la lluentor als ulls, no ho sentia gens, i possiblement només ho sentia pel tipus que era incapaç d’acceptar el que s’és, doncs ahir em va trucar, aquesta tarda l’internen, en el que per molts seria “una casa de descans” i com ell diu “La meva ment va massa ràpida i no volen que em quedi sense punts...”, suposo que li faran proves per diagnosticar la irregularitat que el fa senzillament únic, aquesta societat no vols peces úniques quan aquestes toquen els collons, aquesta societat vol gent a admirar i que siguin innocus, que només aportin lo positiu que tothom vol i així esperar que aquest sigui un món millor, valenta merda... el tipus em deia que feia ja un temps que té tendència a parlar sol i que algunes vegades (només algunes) la realitat, la seva realitat difereix de la dels altres, pel que m’ha dit tot prové d’un cert desarreglo químic que molt amablement esperen poder-li arreglar, com ell diu “Entrarem dos i només en sortirà un, i saps?, no sé si el vull perdre a aquell amb qui he estat tant de temps, en el fons ho considero com una forma de crim...”, ho té pelut, i més ara que ha reconegut que té un problema, perquè ara ja no hi ha volta enrere i tothom es correrà de gust dient-li que li ha de posar solució, tot esperant que l’”arreglin” i el divertit és que aquest “arreglar” vol dir “que el facin més tolerable”, més “socialment acceptable”, més “com nosaltres”, però no patiu que ningú l’anirà a acompanyar només jo i una troupe que a la mínima que puguin ens tancaran amb ell, ens acomiadarem d’ell i de l’altre tot sabent que el que sortirà d’allí no serà ni ell ni l’altre, serà algú avorrit fins la sacietat, algú a qui evitarem sempre que puguem, perquè serà allò que mai hagués tingut de ser, i tot gràcies a aquesta societat i a la seva parella, qui gaudirà d’uns dies de descans i ja ha preparat una festa “per recuperar-se” valents collons, suposo que tota excusa és bona per follar sense que et diguin lo malament que ho fas, o que definitivament tens els pits caiguts, un món de mentires “tolerables” per tenir una vida “tolerable” en el fons el vostre fotut i emmerdat món... com em van dir fa segles “No hi ha res més perillós que la gent quan entenen que algú no és com ha de ser...”