entrada 817 (any 3)

Bé un altre Sant Jordi menys i un cop recollits i donats els llibres i com sempre veure que un regala més que no pas rep (en aquestes dates el sentiment cristià se’ns dispara…), doncs res, us proposo la nova revisió del concurs “A veure qui la caga més…”, i com que l’any passat va semblar fàcil aquest any li donem un tomb més de cargol, us deixaré la llista de llibres que: a) m’han regalat, b) he regalat, i c) m’he comprat (el més intel·ligent quan un porta segles veient el que et regalen), i vosaltres haureu d’ordenar-los, res tan fàcil com senzill, i qui guanyi? doncs en teoria tindrà un premi, tot i que segurament i com l’any passat no hi haurà guanyador, ooohhhh penita, pena…

Indigneu-vos, de Stéphane Hessel, Ed. Destino
El arte del asesino, de Mari Jungstedt, Ed. Maeva
La traición de Bourne, de Robert Ludlum per Eric Van Lustbander, Ed. Umbriel
Excusas para no pensar, de Eduardo Punset, Ed. Destino
La tumba de Alejandro, de Valerio Massimo Manfredi, Ed. Grijalbo
Juliet, de Anne Fortier, Ed. Planeta Internacional
Guerra, de Sebastian Junger, Ed. Crítica

Doncs au, ja podeu començar a dir el que creieu… avui estava escoltant per la caixa tonta que ara volen fer un dia on el personal no mengi carn (vaja un dia de vegetarisme condicionat), i clar, el motiu està com no, en el canvi climàtic i en lo poc eficient de la ramaderia, i en el fons el fet que els recursos són limitats i que ja no hi comença a haver carn per tothom, això si, tot vestit amb un tema sanitari que venia a dir que menjar carn (ara en excés, després regularment i finalment com sigui) és dolent per la salut i clar, davant dels problemes de salut hi ha el papa estat que no està per gastar en les malalties provocades per un mateix, així que ja ho sabeu, tots vegetarians i aixecar l’escaig 1,5% de la població que no menja carn i està disposada a tocar els collons, així doncs passareu a ser els tofu boys o nori girls (això per quedar fashion) que també hi haurà el garrofa xics i les medicago sativa xicotes (que de pas m’hi cago) ains, xist dolent… i clar vosaltres a ulls clucs a fer encara més el ruc i posar-vos a menjar en verd… tot i que com sempre, sempre hi haurà els que menjaran carn perquè els hi surt d’allí que hauran estat precisament els que us han venut la bicicleta (que ni moto cal que us venguin, i la bicicleta és més sostenible) del tema… i jo em pregunto (clar que és una idea de vampir), collons si no pareu de dir que sobra personal i que no hi ha menjar per tothom, no cal més que mireu al vostre voltant i carn, carn, el que es diu carn se’n veu força, valllll que menjar porc en excés és dolent però coi en cas de necessitat tota pota és un jabugo (i sinó pregunteu als imbècils que reben segons quines cistelles de Nadal i tenen els collons de dir que el pernil estava “exquisit”, si qui no es conforma és perquè no vol)… i avui mirant les visites he vist com sense entendre-ho massa he tingut un rebot de visites procedents de Xina (si, si, ja sé que fa uns dies hi vaig opinar i que els de la Guojia Anquan Bu tenen la pell fina i es prenen la seva feina seriosament), amb tot, benvingudes les seves visites i com sempre dir-lis que em tenen una part del cor robat i com sempre els màxims afalagaments del seu Po particular…