entrada 808 (any 3)

Avui llegia en un mitjà escrit d’aquells que es reparteixen gratuïtament i en la zona de les tontades on tothom amb uns eurets que li sobrin i ganes de putinejar el mòbil pot enviar un missatge, doncs res, un tipus que es preguntava “Com és que les esteles dels avions no desapareixen al cap de pocs segons?, no serà que ens estan fumigant?”, he de reconèixer que he tingut de llegir-ho un parell de vegades per arribar al fons del tema, i amb un somriure he conclòs que no, que no ens fumiguen, de fet si ho fessin no hi hauria imbècils com aquell (o això espero, no vull imaginar que ho fan perquè acabem amb un nivell de cretinisme com el d’aquell), , i he pensat que elements com aquells són els que es pregunten “A que fan olor els núvols?” “A què té gust el buit?” “Què compten les ovelles per dormir? Pastors? Txiskis? Puiols?”… clar que un agafa mitjans escrits de més tirada i volada i veu com tot un cap de govern va dient que la seva economia és un transatlàntic que va vent en popa, un transatlàntic robust i segur i tot això ho diu justament quan fa anys de l’enfonsament del Titànic, un vaixell que no es podia enfonsar… i jo em pregunto si els tipus fan hores per entrenar-se per quan els fotin al carrer anar al club de l’acudit d’ex caps de govern, que collons, segur que farien partir a la gent de riure, perquè com deia el gran còmic (amb tendències per les nenes jovenetes) “Només els pallassos veuen les veritables pallassades dels altres… perquè en el fons un pallasso té clar que les fa, la resta senzillament ho ignoren…”, i la tercera i no menys divertida, el fet de dir que un fons sobirà et salvarà l’economia i que et surtin tot dient “No, no, del que vostè diu rien de rien”, (bé, ells segur que diuen: lien de lien…), i au, tots a córrer intentant trobar l’excusa perfecte, total si vau ser tan imbècils de creure’s la primera mentida segurament sereu encara més imbècils i us creureu la segona… i aquesta nit toca nit de borratxera, un dels coneguts ha tornat a entrar al club dels indesitjables, d’aquells que no tenen parella i que les parelles dels pocs que ens parlen ens miren com si fóssim la reencarnació de l’anticrist i fóssim els culpables de les mirades que ens llancen aquells que han venut la seva llibertat per un cony segur… toca consolar a un tipus a qui han deixat, i el fotut del tema és que com em van dir ja fa uns segles “No hi ha dos coses iguals en aquest món, de fet no hi ha ni dos mides iguals, ni dos pesos iguals, ni res d’igual a una altre cosa, suposo que deu ser per la fotuda invenció dels números continus… i ja no parlem dels que creuen que es pot estimar per igual, en l’amor sempre hi ha qui estima i qui senzillament se n’aprofita…”, i el bo del tema és que un cop et deixen tot són planys i altres, i moltes vegades pel senzill fet que un perd la seva seguretat, allò que creia que havia de ser per sempre, allò que un creia que tenia segur, i és aleshores que es descobreix quan d’equivocat que n’estava, i en el fons a ningú li agrada descobrir lo equivocat que es pot arribar a estar, i d’aquí a la por de descobrir com d’equivocats i errats podem estar fa que un es plantegi moltes coses, tantes que ja només queda un odi vers aquells que ens fa descobrir això, i de fet al final només queda la mala llet del nen que descobreix que el seu joguet preferit, aquell que era només per a un, ara serà per altres mans i no pas per decisió del nen, i no perquè ens haguem cansat de jugar amb ell, sinó perquè ell se n’ha cansat de que juguem amb ell i cerca algú que li trobi d’altres usos i (ho sento però és aixina) segurament que li procuri més plaer… així que avui tocarà escoltar, donar copets a l’esquena dir allò de “Totes putes…” i amb un somriure mossegar-se els llavis per no deixar anar un “La culpa és teva per donar el cor a qui no devies…”, ains oblidava que aquestes coses es fan sense adonar-se’n i que un no hi pot fer res, doncs mira que pocs cops he vist donar cors a ties lletges o a tius que fan caure d’esquena, així que suposo que un xic d’intencionalitat hi deu haver… i com deia un conegut “Quan estimes a algú, només pots tenir una cosa clara, que acabarà per enganyar-te amb un altre, perquè l’amor no està fet per durar, i en canvi el desig de possessió si…”

I mentrestant està sonant això… així que si vens pensa en el que hauràs d’escoltar tota la nit, això o a un vampir… bufff quina por de qualsevol de les dues coses…