entrada 811 (any 3)

Porto una estona navegant per la blogosfera, odiosfera, happyhaikusfera i altres merdes virtuals i encara no he trobat cap post dedicat al triomf ahir de l’extrema dreta a un país nòrdic, suposo que tot deu venir tal qual una història que em van explicar fa temps: “Quan el veí del veí del meu veí va ser detingut per apallissar la seva dona ho vaig trobar lleig però malauradament són coses que passen, quan el veí del meu veí va matar el seu gos no ho vaig compartir però tothom pot fer el que vulgui a casa seva, quan el meu veí va fotre fora de casa a la seva filla per lesbiana em va sorprendre i només aleshores em vaig començar a preocupar i a preguntar-me que passava…”, amb tot també és divertit que n’hi hagi que es matin a palles quan corpuscles guanyen amb menys vots i aprofitant histèries col·lectives i intentin fer prevaldre els seus valors minoritaris a la majoria i en canvi quan els que guanyen són de l’altre espectre polític cal cremar el país sota no sé quina merda de creuada salvadora (i sé que tocarà els collons utilitzar el concepte de creuada a segons qui…), fa segles un tipus em va dir “Tot sistema polític porta al totalitarisme, i de fet el totalitarisme de la majoria no és més que la democràcia…”, avui també escoltava com els europeus que es corrien de gust explicant lo del continent d’acollida mentre anaven fotent immigrants a Itàlia i que ara han decidit parar els trens que surten d’aquest país carregats dels mateixos immigrants i els fan baixar a les estacions frontereres, perquè una cosa és veure com al patí del veí s’instal·len segons quines persones i una altra molt diferent és obrir la porta del propi pati i fer barra lliure, i de fet no sé de que m’estranyo, perquè els humans sou així… avui pensant en tot això m’ha vingut al cap la història d’en Therminus, el tipus és un dels millors assassins a sou que conec, algú que mai s’ha qüestionat el que fa i perquè ho fa, com ell diu “Si no ho faig jo ho farà algú altre…”, doncs bé, al tipus li van encarregar que matés a una persona i discret com és va sortir del lloc de la reunió amb només l’adreça del seu objectiu, un cotxe descontrolat el va picar i el tipus va patir una commoció que li va fer perdre la memòria, el divertit és que l’únic que van trobar va ser precisament l’adreça del seu objectiu que era una casa d’acollida per a dones maltractades, allí i sense saber que hi podia voler el van acceptar i el van acollir i el tipus va ser de gran ajuda per moltes feines i fins i tot amb els seus dons innats va aconseguir que alguns “pesats” entenguessin que no està bé el pegar i perseguir a les dones, però un dia el tipus va recobrar la memòria, es va aixecar del llit i el següent van ser hores de lluita dels bombers per controlar l’incendi de la casa d’acollida, al final el resultat tràgic va ser la mort de tots els que hi havia, tot i que no es van recuperar tots els cossos…