entrada 806 (any 3)

M’imagino la Niu amb un somriure per no dir que corrent-se de gust al veure per on aneu, i com el que vaticinava “Hauries d’aprendre xinés” esdevé (com quasi tot els que diuen els d’allà) una veritat impepinable, i ja us vec apuntant-vos a escoles i a sistemes de “xinés servil en mil paraules” perquè senyores, senyors, senyorets (de senyoretes poques una per Lleida i poc més...), us han venut el país, i vosaltres ni tan sols us n’heu adonat, però per allí on camineu, on teniu la vostra casa, aquella platja tan idíl•lica, o qualsevol altre indret que us pugueu imaginar senzillament ja no us pertany, ja que teniu al president del vostre país fent una macro gira per l’est i entre els llocs que el van rebent i on de pas va rebent hi ha la Xina, que amb un somriure ha dit que no patiu que us seguirà comprant part del deute sobirà, que ajudarà a les vostres caixes, que entrarà als ports i aeroports, que no cal que els hi tingueu cap mena de por, que hi ha un canvi de cartes i el benvolgut amic Marshall ha estat cascat per l’estimat Lietsung, i el divertit és veure com es van a demanar diners a països que entre altres temes tenen un Nobel de la pau tancat a la garjola i un artista desaparegut des de fa dies (bé, segons els govern d’aquells països no deixen de ser criminals), i vosaltres que feu?, doncs res, a demanar-lis pasta i a baixar-vos els pantalons... perquè com em van dir fa temps “És fàcil defensar els valors quan no et falta res, quan et falten les coses, els valors és precisament el primer que vens per obtenir el que et manca...”, i heus ací que us han venut a tots i totes, i no llegeixo en els blogs de ecomerdes i oenegepolles que se’n digui res del tema, però que voleu que us digui, suposo que tothom pot decidir (o hauria de poder fer-ho) en quin infern vol morir, i si sou tan imbècils de creure que els tipus d’allà són com els que van venir primer i van obrir restaurants i tot a 1€ i que sempre estan amb un somriure i dient que si a tot aneu arreglats, perquè quan vosaltres encara no teníeu clar si calia anar a dos o quatre potes ells ja havien començat a preparar-se per conquerir aquest planeta, com em van dir fa temps, “Els occidentals són incapaços de representar les idees, així doncs les codifiquen per poder-les escriure, nosaltres no codifiquem, nosaltres veiem el que hi ha escrit, perquè nosaltres reflectim idees no pas codis...” així que comencin a cercar quina acadèmia de xines els hi cau més a prop i mirin amb un somriure a aquells de qui se n’enfotien quan obrien el seus negocis, perquè si una cosa heu de tenir clara és que al final ells seran els amos i vosaltres senzillament sereu el que veieu en ells ara... i per que us en feu una idea us deixo un link, amb tot suposo que no estarà tot perdut, igual és una bona oportunitat per reprendre les meves classes de xinés com a bon panda...