La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell
divendres, 8 d’abril del 2011
entrada 802 (any 3)
Ahir estava fent una copa en el local d’un conegut i quan sona quelcom com això un ja pot preveure que la nit podrà ser qualsevol cosa, a la barra hi havia un grupet de nou vingudes no les havia vistes pel local, el propietari ens comentava que en començava a estar fins els collons “de la bona crítica” que estava tenint el local, ell l’havia muntat perquè és un malalt de la música i del beure i no pas del treballar, i ara el treball li estava (com a bona muller) putejant a les amants, ens va deixar per atendre als de la barra, una de les noies em va mirar, vaig forçar un somriure i la tipa me’l va tornar amb la gosadia que dóna l’edat, el de la barra amb més ganes de conya que de cap altra cosa la va convidar tot dient allò de “els amics dels meus amics són els meus enemics”… umm, o no era així?... es va dirigir on tenia la música i va posar el pilot automàtic ara va saltar això des dels altaveus… la tipa va aixecar la copa i va somriure, “Hi ha gent que no sap on sé fot…” em va dir el que venia amb mi “Suposo que tothom té dret a triar l’infern que més li vingui en gust” va continuar dient amb un somriure, “Va no la facis esperar, ja saps que no està bé i acaba sempre fer enfadar-se si ho fas…”, em vaig aixecar anant cap a la barra, sabia que tenia de fer una sèrie de preguntes, sempre les mateixes preguntes, les famoses convencions socials per iniciar una conversa, em va dir el seu nom i jo li vaig mentir amb el meu, em va dir que treballava com a “secretària de direcció” vaig somriure, jo li vaig contestar que treballava alienant els pals de les pistes d’esquí “Una feina de responsabilitat i divertida…” “Divertida?” va preguntar ella, donant peu al acudit dolent de la nit “Si, no et pots imaginar lo divertit que és segons com poses els pals i on portes als pobres esquiadors…” la tia va somriure i va provocar el primer contacte… ara sonava això… ella em va mirar i jo vaig maleir el gloss o com collons es digui que es posen en els llavis per tal de demostrar la seva predisposició sexual amb un intent fútil d’externalitzar el que els altres llavis demostren i no poen ensenyar… “Quants anys tens?” “No hauries de fer aquesta pregunta a una senyoreta…” “Vaja, estic davant una senyoreta?”, ella va somriure “No m’ho diguis, no més de vint-i-dos…” ella tornar a somriure satisfeta… “Quasi… i tu?” vaig estar a un pel de dir-li que més de quatre-cents, però això hagués estat un cop dur per la meva coqueteria vampírica, així que me’n vaig treure uns quants, vam parlar de diversos temes interessants per ella i senzillament obviables per mi, la tipa va mirar el rellotge “Tard?” ella va saltar “No, només mirava l’hora…”, oblidava que amb el temps els tempos del corteig han anat escurçant-se, i més encara si només es vol un polvo… li vaig dir si volia fer la darrera copa a casa, ella va somriure “Perquè no!” vam sortir del local mentre sonava això… la cosa va anar ràpida, de la porta de casa al dormitori, no calia fer presentacions, ni seria casa seva ni tampoc la netejaria, va saltar la seva camisa, almenys duia la roba interior conjuntada i sense cap personatge sortit de cap ment malaltissa, la tipa es va deixar fer, suposo que després em sorprendria, li vaig menjar els pits notant com els mugrons se li endurien, mentre amb la mà la masturbava ella va començar a moure’s seguint el meu ritme, em vaig acotxar posant la meva cara en aquells llavis que no necessitaven gloss, la “senyoreta” em va agafar el cap i me’l va enfonsar apretant el seu cony contra la meva cara, vaig notar el seu orgasme i com encara s’humitejava més, vaig aixecar-me i la vaig empènyer al llit, ella va aprofitar per passar els seus dits pels meus llavis i portar-los als seus va somriure mossegant-se’ls “En alguna altra vida segur que has estat dona si el menges així…” em va dir mentre a l’aire sonava… ella em va fer un gest que m’acostés va mirar la meva polla i va dibuixar un somriure de triomf, encara feia trempar sense ni tocar, m’hi vaig posar sobre penetrant-la tenia el cony totalment moll, ella va gemegar mentre les seves cames m’envoltaven la cintura les seves ungles es van clavar en la meva esquena mentre deixava anar el seu alè a la meva orella, “Folla’m, folla’m…” deia mentre la penetrava i ella aixecava la pelvis per notar-la fins al fons vaig notar com es sacsejava i em mossegava el coll quan va tenir un nou orgasme, vaig somriure ell va obrir la boca deixant anar un sospir que de plaer es va tornar en sorpresa quan va notar la meva mossegada, va intentar fugir però encara estava enganxada per la meva polla, va començar a sacsar-se entre el plaer i el saber que allò no anava bé, tot i així encara estava excitada, no sé si li va arribar abans la mort o l’orgasme final, em vaig aixecar mentre em netejava la boca, de les ombres quasi que podia escoltar la veu “M’has fet esperar vampir…” de fet a la mort no li agrada gens que la facin esperar, podia notar l’escalfred de sentir-la darrera meu, la vaig veure com una una nina amb els ulls oberts, quan de fràgil que és la vida humana i com us enganyeu fent plans per un futur que no us pertany i del que no en teniu cap seguretat que el viureu… va començar a sonar això mentre notava un contacte fred “Al final serà tot un romàntic vampir… i crec que el romanticisme va morir al XIX, quan van concloure que era massa feina per follar… i van anar a lo pràctic…”
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
El romanticisme no és mort.N'estic convençuda.
Per a que després vagi dient de les senyoretes...
Però això de que se les acabi carregant, ves pobra, li va sortir el polvo ben car.
Estimada Ana, va ser un polvo mortal :)...
Apreciada Maria sort dels pobres vampirs que encara l'apliquem...
Publica un comentari a l'entrada