entrada 795 (any 3)

Avui estava esmorzant amb un d’aquells que es dedica a la política, i un periodista agafant-se a no sé quina merda de dret de l’informació ens ha vingut a tocar el que no sona, i com si fos amic del meu conegut de tota la vida li ha dit “Diuen que fa una campanya massa “professional”, bé, que tot el seu comportament i les actuacions són un xic massa professionals”, el meu conegut ha somrigut de la forma en que només ho poden fer els polítics, “Bé, de fet la política és la meva feina” i el periodista no ha trigat a pegar queixalada “Vaja, pensava que la política havia de ser una passió...”, el meu conegut ha replicat “Estimat amic, tota feina hauria de ser una passió o vostè treballaria en quelcom que no li fos apassionant?, no li apassiona la seva tasca a la premsa i a la ràdio?” l’altre ha trigat un xic a descobrir en el jardí on s’havia fotut i després de forçar el gest s’ha acomiadat tot desitjant-li sort... el meu conegut m’ha dit “Veus, ningú et dirà que té una merda de feina, tothom et dirà que té la feina que vol i no pas la que pot...” i això m’ha recordat la darrera picabaralla que va tenir en un debat quan li van dir que hi havia forces aturats i li van preguntar que havien de fer “Moure’s” va respondre ell “Qui no es mou acaba o ja està mort...”, fa temps que sap que li transgiversaran digui el que digui, la gent no llegeix els grans discursos la gent 2.0 només llegeix els titulars per això piulen tan i diuen tan poc... estàvem amb el cafè quan hem escoltat una notícia que quasi fa que reposem el cafè que hem ingerit via bocal per via nassal, es veu que avui ha vingut un príncep al país del costat i després dels actes i tal, s’han repartit i enlloc de quedar-se cada príncep amb la princesa de l’altre (ha fet sort el Borbó) han fet famosa aquella dita de “Els nens amb els nens i les nenes amb les nenes...”, doncs res, que mentre els nens anaven a veure una planta petroquímica, les nenes anaven a veure una escola de gossos pigall (igual per veure si els hi podien ensenyar res, podeu triar el predicat que desitgeu...), brutal, senzillament brutal, i les erices que encara no han saltat tot cridant allò de “és un acte més de sexisme, monàrquic però sexisme”, estàvem encara recuperant-nos de la notícia quan el tipus m’ha recordat una frase que vaig escoltar fa poc “If you don’t stand for something, you’ll fall for anything”, que vindria dir more or less “Si no tens unes conviccions fermes, serà fàcil convèncer-te de qualsevol cosa...”, el tipus m’ha mirat “La puc dir?” i aquí he tornat a explotar amb una rialla... “Crec que millor que no... perquè si et diuen d’on ha sortit encara quedaràs pitjor, si és possible, del que estàs...” el tipus ha fet una ganyota, “Igual si, tot i que aleshores seria com dir que qualsevol que ens vota no té conviccions fermes...” ha acabat dient amb un somriure, “No hi ha com que et votin convençuts de que ets el que ells volen que siguis, sense entendre que ets senzillament allò que ets...”