entrada 723 (any 3)

Dinant amb una paio tant previsible, tant, que quan no ho és passen hecatombes com el fet que es trobés a la seva parella en plan cougar (o com nassos s’escrigui) girl amb un jovenet que va resultar treballador d’un conegut comú, i això el dia que va decidir canviar la seva rutina i saltar-se la classe de no sé que collons acabat en cross total training... total, que ell segueix amb la seva parella i al tipus el van acomiadar, doncs res, ahir en un centre de menjar ràpid on el tipus sempre demana el mateix i on ara treballa el noiet folla-parelles, i la veritat és que no sé com té collons de menjar res d’allí amb l’altre voltant-li els entrepans... però suposo que igual passa per esport de risc una cosa com aquesta, doncs res, allí estàvem quan una tipa va explotar amb un “Uaaala”, que ens va fer girar i ella allí amb la boca oberta (em callo o millor no escric el que vaig pensar...), després de veure en primera persona el que deu ser un abocador orgànic la tipa va tancar la comporta que era la seva boca i tota mona va cridar que una tipa amb uns malucs sensacionals ha deixat al seu nuvi i ara semblaria ser que comença a sortir amb un tipus del barça, mira per on igual sense adonar-se’n farà un trio amb l’zlatan (o com collons s’escrigui el nom), i una altre de les tipes d’allí cridant “Si, si, si (redueixo els si’s perquè ella en va dir forces més), podrem anar a barna i veure-la!!” aquí van fer totes uns moviments com les foques aquelles que piquen de mans esperant la pilota i vaig estar a punt de llençar-lis un tros d’entrepà com a premi... però elles van seguir “Quefor, no?, avui és el nostre dia de la megasort que igu!” (n.traductor: igu vaig descobrir després que volia dir “increïblement guai”)... encara estava en estat de shock quan una tipa acotxada i ensenyat un raja de cul que hi cabia no una moneda sinó tota la cartera anava cridant “On està la mama?, on estàaaaaaaaaa, aiii que bufona!” i això a un gos!... i després parlen que les baralles de gossos són maltractament animal, em vaig sentir com el tipus de the walking death tot preguntant-me que collons hi feia allí, el meu conegut amb un somriure em va dir “Això perquè vegis que vol dir ser membre de l’espècie humana...”, i va canviar el gest al trobar el regal que li havien deixat al entrepà, amb un regust conegut pel sexe femení... i aleshores vaig recordar una frase que havia llegit i amb la que no hi estava gens d’acord (en un principi però veient aquell circ...), en aquesta un tipus deia que l’educació ha d’estar en mans de professionals que han de decidir que i com ensenyar, i que els pares mai haurien de poder decidir sobre l’educació dels seus fills (bé, tot i com sempre escriu el tipus sota la premissa de: els que ensenyen, ensenyen el que jo crec que han d’ensenyar i els pares volen allò que jo crec que no és correcte, perquè en una situació a la inversa segurament canviaria els papers sense que li ballés cap tecla...)