entrada 716-2 (any 3)

Aquesta tarda els que no han tingut de fer d’enginyers de camins canals i ports (com a mínim) muntant les joguines dels monstres que han parit o han ajudat a engendrar ens hem reunit per fer el cafè i riure una estona dels intents d’alguns per ajuntar la peça A amb la B quan tothom veu que no encaixen i el tirà de torn dient cada 2 segons “Papa que no ho fas bé!”, i això mentre un a l’altre s’anaven explicant el que els hi havien regalat, un dels presents ha dit la sentència de la tarda “No sé que em molesta més, que no em coneguin veient el que em regalen, o que em regalin una merda com aquesta pensant que em pot arribar a agradar...” si veient-ho així el millor és no regalar res o fer com l’acudit aquell de donar dos duros i que cadascú s’espavili, fent el cafè hi havia un tipus que avui l’ha liat, el tipus és metge i té la sana costum (mania per alguns) de no provar-se o posar-se cap peça de roba de la que no tingui la garantia que ningú l’ha usada ni tan sols que se l’hagi emprovada o sinó ha passat abans per la rentadora, doncs res, que el tipus ha anat amb la seva parella actual a casa dels sogres i aquests li havien comprat una camisa, i la sogra amb aquella sapiència de com tocar el que no sona li ha dit “Mira, era la darrera i no sé si és de la teva talla, però segur que et caurà que ni pintada”, i la seva parella creient en allò de l’esperit nadalenc li ha dit “Va, perquè no te l’emproves?”, i allí s’ha liat, perquè el tipus ha entès lo de “la darrera” i ha vist que hi havia un parell de botons sense botonar, senyal de que aquella camisa havia passat per altres mans i aixelles... doncs res la conversa ha anat entre el “si” i el “no”, i per molt que el tipus ha intentat explicar la quantitat de merdes que porta el personal i lo poc higièniques de certes costums ha quedat com un mal educat; darrerament estic llegint com forces blocaires avisen que cessen en les seves activitats des d’aquí dir que sempre se’n van els millors, però queda clar que és llei de vida, un no té temps infinit (menys que sigui un vampir i ni així) per llegir els blogs existents i els que van apareixent, així que no deixa de ser una forma de justícia divina que desapareguin blogs per tal que n’apareguin de nous, i suposo que fins i tot per alguns una llàstima que desapareguin certs blogs i en quedin de merdosos com aquest, però que hi farem.. c’est la vie com maldiuen els gavatxos, i parlant de llegir fa uns dies vaig avisar que deixaria la llista del que espero llegir o rellegir aquest any (bé, de moment és una llista i no prometo res) així que aquí us la deixo...

Sherlock Holmes y los zombis de Camford (Alberto López Aroca, Dolmen Editorial)
Vampiro zero (David Wellington, Minotauro)
Las pequeñas grandes cosas (Tom Peters, Deusto)
El ladrón de cerebros (Pere Estupinyà, Debate)
Trilogía de Alexandros (Valerio Massimo Manfredi, Debols!llo)
Esta boca es mía (Sabina, Ediciones B)
El símbolo perdido (Dan Brown, Planeta Internacional)
El ángel negro (John Connolly, Tusquets)
V de Vendetta (Alan Moore – David Lloyd, Planeta de Agostini)
Nietzsche para estresados (Allan Percy, Debols!llo)
Allegro ma non troppo (Carlo M. Cipolla)
Viatge a les emocions (Eduard Punset, Destino)