entrada 723-2 (any 3)

Avui feia el cafè amb uns paios que han passat pel despatx i no he pogut més que riure de les seves darreres experiències, el primer va fer un experiment per demostrar el grau de imbecil·litat del personal, va dissenyar una pàgina web on oferia la possibilitat de validar la seguretat d’un mot de pas, i de fet res a dir perquè ho clavava, tu hi entraves, posaves el mot de pas i et deia en quan de temps te’l podien reventar, ara bé, no content amb això demanava un compte de correu per enviar-hi la resposta, i clar no costa de lligar que forces idiotes volien provar precisament com de consistent era el seu mot de pas, i si això li afegeixes que dones el teu correu electrònic el mínim que et pot passar és que per gilitecnopolles et trobis el correu (i el cul virtualment) rebentat, doncs res ens estàvem partint mentre ell ens explicava totes les misèries que la gent té en les seves bústies, l’altre ens ha explicat la seva darrera experiència professional, el tipus té un estudi de disseny gràfic, i fa poc va participar per dissenyar el logo d’unes jornades feministes, doncs res, com que qui ho organitzava demanava força pasta pública va decidir organitzar un concurs, per aquells que no ho sàpiguen un concurs públic bé a ser un merder de collons, es necessita publicitat, concurrència i altres floritures, i per qui es presenta ja no us dic, ha de demostrar la capacitat financera, tècnica, oferir el projecte, dir en que ha treballat, mostrar la plantilla, oferir informes positius de clients públics, demostrar que està al corrent de pagament a la seguretat social i estat en totes les seves subdivisions (central i perifèric), i després dir qui participarà, donar preus, etc, etc, doncs res que ell s’hi va presentar per la seva filla qui hi estava molt interessada, així que el tipus fins i tot va anar a l’obertura de plecs, i passats els dies li van dir que ell era el que estava més ben col·locat però que s’havien decantat pel que havia quedar quart en les valoracions “tècniques” i “teòriques”, però que havien replantejat el concurs i havien decidit afegir el concepte “coneixement del tema” i “afinitat amb l’acte”, així doncs, havien decidit contractar una empresa on hi havia només dones, saltant-se les tres primeres que òbviament masclistes com eren havien presentat un projecte pensat per homes que era poc adient per un acte destinat a les dones, segones les paraules d’una de les tipes “Només imaginar les dones reunides sota un símbol pensat per una ment masculina era una forma de demostrar que les dones sempre estan per sota els homes...”, el tipus els hi va dir que ja parlarien amb la seva advocada (marcant l’a final), tot dient que tot i ser una dona els tenia ben posats (els collons pels masclistes o els ovaris per les feministes)... i mentre acabàvem el cafè un m’ha dit “Has llegit lo de la Pastora?”, fa gràcia com un/a apareix en un llibre, aquest llibre té un premi i el personatge es torna de la nit al dia en un heroi del que tothom sap, doncs bé, semblaria ser que lo (quin ingeni lo dels de la terra ferma de mantenir l’article “lo”), doncs bé, sembla que lo lady gago dels pirineus, va passar una temps per aquestes terres i que van ser el homes de harrelson andorrans qui lo van lliurar a la benemèrita, i tot perquè lo tipus havia volgut cobrar-se un préstec a un del país i és clar, els d’aquí poden fer el que els hi roti, però els de fora només poden fer el que els hi deixin... així que lo van detenir li van furtar la pasta que li quedava sota el principi de “despeses de gestió” (valents collons) i perquè no molestés més la van passar a la guardiacivi, per tal que els hi fes la feina, i després em direu que el humans sou genials... i això no ho arregla ni l’era d’aquari....