entrada 734 (any 3)

Avui m’he aixecat (que no despertat) amb una pregunta al cap “Si estàs al pol sud i et trobes amb un ós, de quin color serà?”, la vaig escoltar fa temps mentre els que estaven amb mi van començar a somriure i a donar l’òbvia resposta... i tot això mentre rebia un missatge d’un tipus que anul•lava la reunió que teníem avui, semblaria ser que hi ha una vaga “encoberta” (em fa gràcia aquest concepte) de maquinistes, i el tipus no s’ha pogut desplaçar, i el divertit del tema és que a aquestos no els hi diran res i tampoc els hi portaran l’exèrcit per tal que condueixin els trens a punta de pistola, senzillament perquè aquests formen part del que s’anomena el “poble generalista” i la gent no veu bé que toquin els collons als que són com ells, ummmm, corregeixo, la gent no tolera que toquin els collons als que són com ells perquè saben que aquest és el primer pas per tal que els hi toquin a ells... així que mentre anava cap a la feina la ràdio m’anava avançant els temes del dia, i no he pogut més que somriure davant algunes notícies: la de la vaga, la del nou esport de risc “aeropuerting”, i un tipus que sortia queixant-se de que baixava la taxa de transplantaments a Espanya, el tipus deia que en el darrer cas un pare li havia dit “Miri estic a l’atur i la societat no fa res per ajudar-me, així que quasi que millor que els cucs facin un bon dinaret amb la meva filla...”, i clar el tipus abaixant el to de veu i quasi imperceptiblement ha vingut a dir “Davant aquests casos caldria una norma que recomanés de donar els òrgans per a transplantaments”, i si voleu que us sigui sincer sé que aquesta “recomanació” acabaria en obligació, i molt possiblement seríeu el primer país donant, i dels que sobressin cap problema que l’estat ja sabria que fer-ne que esteu amb les arques buides i tot ingrés és ben rebut, seríeu la puta organogranja d’Europa, i a més gràcies a la dieta mediterrània el ronyó català es valoraria a l’alça al mercat secundari d’òrgans de Oslo (i ja no parlem d’un fetge marinat al vi del Priorat al llarg de molts anys)... estava somrient i m’he sorprès que la tipa del cotxe del costat me’l retornés, pobre biutimbècil, ahir un dels informàtics de l’empresa em va dir quelcom força divertit, semblaria ser que un dels programes més coneguts de missatgeria instantània (amb un homenet blau crec...), en la seva darrera versió té la lletja costum de guardar totes les converses (per afavorir que en cas de voler rellegir alguna tontada un en tingui l’oportunitat), i el millor és que cada X temps aquests “log” amb les converses es enviat a un lloc per tal de ser guardat (sempre mirant pel consumidor), i jo em pregunto, “Quan valdrien les vostres converses?” i ara ja podeu dir que tot el que dieu en aquell anonimat ho diríeu a la cara dels interessats, però que voleu que us digui sé que sou humans i com a tals uns mentiders nats, i aparcant el cotxe he escoltar una frase interessant “Algú ha organitzat un concurs d’imbecil•litats per a salvatges i de concursants no n’hi manquen...”, si ja sé que es referia a una tontada però la frase té un punt... i ja a la feina la conversa que he escoltat ha estat de les que quasi em fa caure el cafè, unes tipes parlaven de que no es disfressaran per Carnaval (ja que no tenen edat per fer el ridícul), mon dieu, que sou humans, i feu el ridícul dia si dia també, un xic de serietat homes i dones del carrer com deia en Patufet...