La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

diumenge, 30 de gener del 2011

entrada 738 (any 3)

Ahir vaig entrar al local i el lonely soul em va impactar de ple

God knows you're lonely souls

god knows you're lonely souls

god knows you're lonely souls

yeah, yeah

i believe there's a time and a place

to let your mind drift and get out of this place

i believe there's a day and a place

that we will go to, and i know you wanna share

there's no secret to living (there's no secret to living)

just keep on walking….



Em vaig anar trobant coneguts o si més no persones que m’han donat aquest “dubtós” títol sense que els hi hagi demanat (fins i tot algun agosarat que es creu el meu “amic”), em vaig acostar a la barra tot recordant una frase que m’havien dit aquella mateixa tarda “La ficció no és més que allò que no volem o no podem creure, una defensa atàvica per negar el que ens sobrepassa..”, vaig demanar el de sempre tot mirant per les pantalles de televisió com en algun país la gent havia decidit fer visites gratuïtes als museus als que sempre els hi ha estat prohibida l’entrada, i com havien agafat com a souvenirs allò que més els hi havia agradat, el tipus del local sempre té posades les notícies, com ell diu “Per molt bé que us ho passeu aquí no heu d’oblidar que el món segueix sent una merda fora d’aquí…”, vaig somriure aixecant la copa davant aquesta veritat, ara sembla que els governs demanen al personal que no hi viatgi a aquelles contrades “Per la seva seguretat”, personalment crec que han confós “la seva” per “la nostra” seguretat, no sigui que el personal hi vagi i descobreixi que els canvis són possibles que només cal dir “prou” i “anem a canviar-ho” (amb un sol prou no basta, el primer prou es la primera sacsada i tothom sap que per tenir un orgasme calen més que una sacsada, sinó ens quedem en la categoria de calentabraguetes i això està lleig, molt lleig…), però bé els humans sou així; i ara una veritat (o no…), als States i en un edifici per qui ningú hi donaria un duro (cèntims d’euro a partir del 2002), hi ha una de les darreres tonteries fetes per l’home, bé de fet ja porta alguns decennis funcionant, i de fet té un germà un xic més famós (com diuen a la NASA segons quins projectes surt millor de preu fer-los per duplicat… economies d’escala en diuen (crec)), es tracta del “Silly boy” (i per aquells que ja s’han cansat de llegir deixo un vídeo musical i adeu…), de fet sempre he cregut que el posar-li un nom tan britànic no deixa de ser una mostra més de la mala llet vers els illencs que tenen per allí, doncs bé, el Silly boy és un ordinador (mega ordinador com diuen per allí) que només es dedica a fer una tasca, recollir informació dels mitjans i avaluar el risc de crisis en els diferents països o regionalitats mundials, el nom li ve de quan va preveure la caiguda de teló d’acer i del comunisme, qui va llegir la seva predicció no va poder més que dir que es trobava davant un “Noi curtet”, però la màquina no va fallar, de fet no té les manies dels humans i peca de dir les coses com són i no pas com es vol que siguin… suposo que ara la màquina deu estar traient fum davant la situació mundial, això o corrent-se a base bytes mentre per les pantalles va sortint “Ja us ho vaig dir, pandilla de humanopolles…”, i com que em sento generós us diré un altre cosa, les males llengües diuen que la sortida d’Internet i el fet que s’hagi estès tal com ho ha fet té molt a veure amb les necessitats de la màquina, això i el fet que alguns tecnopullos es pensin que quan deixen l’ordinador a la recerca del genoma o de missatges extraterrestres fa que Internet sigui el mitjà ideal per tal de processar informació no sols en un lloc sinó en qualsevol lloc on una humà atolondrat cregui que deixar la màquina per una bona acció (que algú li ha dit) és deixar la màquina per una bona acció… com em deia un conegut fa anys “No hi ha pitjors accions que aquelles que es fan creient en la seva bondat…”, vaig tornar a aixecar la copa i la subnocambrera em va somriure pensant que allò anava amb ella… ara era la Candi Staton qui donava veu a la nit

Auuu i que tinguin un bon diumenge, els hi deixo aquest trailer...

2 comentaris:

Ana Carles ha dit...

Realment fotem una mica de fàstic els humans, colla de covards que estem fets... sempre omplint-nos la boca amb lo malament que està tot i amb com s'haurien de canviar les coses i no som capaços de fer res. Ens va més el rotllo de no sortir del ramat, vagi a ser que ens perdem més del que estem...
I molt agraïda per la cançó perquè en aquell punt ja havia perdut un parell de neurones.

Molon labe ha dit...

Vaja així no ha vist el trailer final??? ains, ains, per cert, millor passar el cap de setmana a Barna que no pas al Caire, ni punt de comparació...