entrada 712 (any 3)

Un cop retornat i després d’un xic de descans he anat a veure com anava els hi anava al personal, la cafeteria com sempre i el personal igual, fins i tot he preguntat als optimistes de torn si ja començaven a sentir el resultat dels bons desitjos del nou any, i els subnopolles amb el seu millor somriure tot dient que encara era aviat, bé, suposo que avui serà aviat i el 31 de desembre serà tard... així que tot assaborint el cafè m’han posat al dia de les tontades que han anat passant i que no han desmerescut a les que passaven abans, després he donat un volt per veure al darrer amb la cartera un xic plena gastant-se’ls semblaria ser que hi ha la mateixa gent que l’any passat però la que hi ha se’ls gasta més, bé perquè creuen que tot anirà a millor o bé perquè veient que res anirà a millor volen morir passant-s’ho bé, i per la tele les pelis de sempre, tot i que no he pogut evitar desitjar tenir un dia de feina amb els personatges que sortien per la pantalla, a base de tractar-los un comença a cansar-se d’omnisabedors vinguts de les millors escoles que ho saben tot fins que descobreixen que la vida no funciona com els models que ells plantegen, i que després de la primera cagada acaben per dir que tot es culpa del personal que no actua com ells esperen, i quan la gent actua com esperen i les coses no acaben per funcionar aleshores esdevé una nova excusa i un brunzit a la meva taula d’algú que demana que posi ordre i faci rutllar el tema, així que si he d’estar rodejat de imbèdiotes que menys que el triï jo mateix, així almenys em divertiré un xic amb ells, però com diuen la felicitat no és d’aquest món, tot i que avui mentre passejava he pogut escoltar dues de les frases que tot i les festes et porten al present més violent en una un tipus li deia a la seva parella “He visto a putas mas educadas...”, tot i que segurament hauria pogut acabar tot dient “He follado con putas mucho mejor...”, i l’altre la d’un pare que davant el berrintxe del seu fill li ha deixat anar “Et cardaré una hòstia que et deixaré la cara girant...” i després de mirar a la seva dona ha seguit “Que mira que sabem qui és ta mare, però el pare...”, no he pogut més que somriure de com les festes i els dies especials treuen el millor del personal, si és que qui no queda content és perquè no vol, no cal més que mirar un xic a l’exterior per veure que resten per endavant 365 dies on us anireu posant al vostre nivell on cadascú deixarà de ser allò que ha jurat que voldria ser pel proper any per acabar sent el que realment és, perquè de sempre ha estat força més senzill ser un mateix que un perfecte estrany en el cos d’un... com avui quan una coneguda em deia que ho havia passat fatal per cap d’any, ja que segons ella tots els tipus només volien sexe amb ella, no he gosat preguntar que volia ella un cap d’any amb una pandilla de beguts calents... igual esperava que els prínceps blaus SA fessin el sopar de comiat d’any en el mateix local que ella, tot i que blaus o no, els prínceps també tenen una bona polla i ganes de follar...