entrada 731 (any 3)

Avui en un dels blogs que segueixo he llegit:

El rostro del mundo ha cambiado
desde que oí los pasos de tu alma, leves
¡oh, muy leves!, junto a mí, deslizándose
entre mí y la terrible grieta de la muerte
donde pensaba hundirme, mas fuí elevada
hacia el amor y conocí una nueva canción
para mecer las mareas de la vida.
Apuré sedienta la copa de las amarguras
que Dios, al nacer, nos regala,
A tu lado, mi amor, he loado su dulzura.
El nombre de las tierras y del cielo se mudan,
cambian según donde estés
o hayas de estar algún un día.
Antes adoraba este laúd y éste canto mío,
(los ángeles bien lo saben), aún los quiero,
sólo porque tu nombre se mezcla con su ritmo.
Elizabeth Barrett (1806-1861)

I després d’aquests momentets de poesiabrossa tornem a la realitat o que us pensàveu vosaltres? (jo, com que no estudiaré per lingüista li puc fotre totes les puntades i putades de peu (les primeres) a la llengua...), parlava amb un tipus que m’ha plantejat dues situacions que per divertides no deixaven de ser un xic malintencionades, en la primera em deia que està cansat d’escoltar que tothom que té una bona pensada diu que l’ha tingut mentre somiava... (bé, suposo que deu ser més fashion i de pas poètic dir que s’ha tingut tot somiant que no pas cagant o fent altres coses...), i ell que mira totes les possibilitats em deia: “Imagina un futur llunyà, força llunyà on la gent fos capaç de viatjar en el temps, i tinguessin els collons de venir en aquesta època, imagina que li poguessis dir a un ascendent teu mentre dorm: “Pensa en XXX, o fes YYY”, i que allò fos quelcom que vist en el futur fos una genialitat... bé, suposo que en el futur hi deu haver policies que vigilen que la gent no faci aquest tipus de viatges...”, aquí m’he plantejat que la Nespresso de l’oficina no funciona bé, o que algú ha portat càpsules de Colòmbia i no precisament de cafè... (però no em negareu que la idea tenia el seu punt); suposo que en un futur es podrien pensar en viatges així, ara bé si es fessin ara, els tipus els aprofitarien per recular en el temps i follar tot el que poguessin amb les tipes que els han deixat o dar-lis pel cul tot pensant en com de dats han estat ells en segons quins divorcis (això o recular i no dir el que es va dir sense tenir de ser dit... fa gràcia que tothom pensa en el que faria per ell i no pels altres, un cop hi cau la gent dóna qualsevol excusa i comença a dir allò que diu que faria però que no faria mai, i sinó em creieu feu la prova i per uns resultats millors a personatges amb un xic d’alcohol i socialment desinhibides)... però res que el tipus tenia el dia inspirat i ha seguit... “Imagina que a més tinguessin la capacitat de portar a algú de nosaltres cap al futur per tal d’estudiar-lo, que fort no?, vull dir que ens tractessin com a conillets d’Índies...”, i aquí l’he tingut d’interrompre, perquè a veure, com podeu pensar ni tan sols en aquesta possibilitat, vosaltres que sou el cim de la creació, vaja que quan trobeu una població perduda en el Mato Grosso (i no em refereixo a una població de lladelles) au, que els deixeu tranquils o els tracteu de igual a igual... doncs suposo que si us venen a buscar del futur el tracte serà el mateix, això si, amb centenars o milers d’anys més d’experiència de com tocar els collons a un pobre desgraciat, que això ho apreneu que us les peleu...