Avui la secre m’ha vingut a veure i amb aire de qui no vol dir la cosa m’ha preguntat “Tu saps qui són els KISS?”, quasi que se’m rebenta el bolígraf a la mà “I això?” “Res, res, només per curiositat…”, he dibuixat un somriure angelical “Estan bé, mira el seu nom vol dir petó en anglès…”, ella ha respirat més tranquil·la sortint del despatx, semblaria ser que el proper diumenge algú té previst fer un sacrilegi amb aquest grup, no li he volgut dir res sobre l’obscura llegenda dels nois que un dia van dir que el seu nom podria voler dir “Knights in Satan service” i de qui els seus seguidors se’n diuen The Kiss Army… els vaig conèixer fa força temps i encara recordo quan em van preguntar “Una Fender?” “Stratocaster… what else…” tot i que després algú altre s’hagi fet seva la frase… així que entre els coneguts s’ha obert una porra de veure quina cançó engegaran a la porra… i el tema està entre…
Aquesta,
Aquesta, o
Aquesta…
I si els hi dóna per la vena més suau ens hem quedat entre…
Aquesta, o
Aquesta
Ara bé, que posats a escollir ens decantaríem per…
Aquesta,
Aquesta, o com no
Aquesta
Ara bé, com posin aquesta un dels presents trencarà la banque… tal com sembla que faran demà un altres personatges… amb tot encara els recordo quan ells deien: “En un món sense somnis les coses no són més que allò que semblen….”, mai s’ho van prendre seriosament i els alter ego que van crear o la personalitat que van dissenyar els va superar, recordo quan en nits fosques un dels membres em va dir “Quan em miro al mirall no em vec a mi, vec a qui he creat somrient de tot el malament que em van les coses i recordant que jo no seria res sense ell, diuen que hem d’aprendre a viure amb aquesta història inventada, però és difícil quan per a la gent només els hi és interessant precisament la història que ens hem inventat… som cossos al servei d’unes cares, som vides al servei d’una història falsa…”, vaig somriure tot recomanant-li que deixés el bourbon (almenys aquella nit…)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada