entrada 725 (any 3)

Us podria avorrir amb una llarga sèrie d’anys que tots tenen en comú que algú va dir que havien estat dates que havien canviat el món, i molt possiblement fos així o igual van deixar el món tal com algú volia que quedés... avui estava escoltant a uns tipus que en saben força d’això en “el club de conversa” que tenen muntat (no em direu que no té un nom del tot innocent), allí on cada cigar emet el seu peculiar aroma, allí on dir que tot el tabac fa la mateixa olor és com dir que totes les dones són iguals, de fet la frase que utilitzen és “Com dir que totes les putes follen igual...”, i després es pregunten perquè la majoria són carn de divorcis costosos i de putes felices de tenir-los com a clients, i damunt d’ells una cita “Tot té un preu”, sempre m’ha semblat un atac pels púbers que s’hi poden deixar caure i com ells diuen “Tots la primera vegada que vam entrar ho vam llegir amb un somriure creient que era fals, i hem acabat convençuts que no hi ha cap veritat més universal, i si com diuen la vellesa porta a la saviesa tot queda clar...”, jo els hi hagués recomanat com altres clubs quelcom més en la línia de “Laisser faire, lesser passer” (o com ovaris s’escrigui) o en la seva versió extensa “Laisser faire, lesser passer, le monde va de lui même” , que el francès sempre queda més finolis per aquestes coses... però com ells diuen “Les coses clares, endolcir la realitat no la torna una realitat més dolça la torna una realitat més enganxifosa...”, doncs res, avui parlaven amb un somriure de com van les manifestacions i les revoltes als països del nord d’Àfrica... i no deixa de ser divertit que en una època de crisis i de mercats inoperatius hi hagi revolucions en llocs on els mercats són inexistents i on suposo que ara tot creient-se com els que veuen per la televisió el personal es llençarà a un consum de productes que no cal que us digui d’on sortiran, llegeixo i vec com hi ha tipus que glossen amb un cert romanticisme una nova revolució de les masses que foten fora a dictadors, com diuen ells: “El despertar del poble per recuperar la seva llibertat, perquè la llibertat del poble no pertany a ningú més...” (no em direu que no fan trempar o humitejar, tot depenent del sexe, frases com aquestes, o trempar a baix a uns i a dalt a altres...), bé, aquesta i moltes altres tontades que van dient i es queden tan panxos, i sincerament que voleu que us digui, veient la televisió l’únic que he vist són imatges de pillatges, les masses que no tenen res aprofiten un fet “justificable” per cometre tota una sèrie d’actes “injustificables”, els pobres no reclamen la seva llibertat o drets, els pobres senzillament prenen allò que creuen que els hi pertany i em fot gràcia que això que allí no deixa de ser un acte de sobirania popular i que fa córrer de gust a forces si es fes aquí provocaria que el personal demanés que sortís l’exèrcit al carrer i que no es limitessin a fotre quatre trets a l’aire com fan allí, tot i que suposo que ara em direu que vosaltres no us podeu comparar a ells, que vosaltres sou tot un exemple de les democràcies ancestrals europees... he viscut moltes revolucions, moltes, i si en totes hi ha un punt en comú és que al final les grans paraules, i els gestos a favor de la comunitat acaben pervertits per les necessitats i els actes individuals, i al final tothom acaba com estava, això si, dient que estan molt millor perquè cap humà reconeixerà que ha fet una revolució per acabar pitjor del que estava, que pobres o no tots teniu un estúpid sentit de l’orgull...