entrada 714 (any 3)

Avui llegia amb cert estupor que un tipus (amb forces calers i/o influència), va fer enlairar un avió a Anglaterra en plena crisi dels aeroports per tal que portessin un medicament pel seu gos, doncs bé, semblaria ser que la xusma cabrejada ha decidit posar-li una denúncia i algun jutge amb ganes de catxondeio l’ha entrat a tràmit, i el tipus sense acabar d’entendre massa bé el perquè de tot plegat... perquè suposo que si el medicament fos per un animaló del zoo tothom ho entendria, o mireu fins i tot alguna carcartista va fer el mateix i la gent diu “Ole sus ovarios!, si ella puede...”, però clar, en el cas d’aquest tipus sang i foc... i suposo que el divertit és que el tipus no entén res de res, ell va fer el que hauria fet qualsevol altra que ho pogués fer (i d’això n’estic segur), el que passa és que suposo que dies de mala llet i de veure com qualsevol de vosaltres no deixa de ser un més dels qualsevol altres porta a això... ahir parlava amb un tipus que es dedica a dissenyar andròmines per matar gent, i cobra en funció de l’efectivitat del giny i dels seus efectes en les tropes/persones enemigues de torn, el darrer invent és del tot collonut, el tipus ha modificat les mines de fragmentació (au vinga recerca al google) doncs bé, i ull al datu com diria aquell, les mines es mimetitzen a l’entorn de forma acollonant, com?, doncs un fa una foto d’un paret i aconsegueix un recobriment per la mina del color de la paret, es poden aconseguir tants recobriments com entorns, seguim que encara queda el millor, les mines un cop col•locades es poden programar perquè al passar un soldat del nostre exèrcit s’activin sense esclatar, i poden anar passant soldats i soldats dels nostres que el trasto no farà res, ara bé, com passi algú que no porti un emissor determinat farà puuuuum, i el bo del tema és que té uns sensors que determina el volum del grup que s’acosta i així en funció del grup i la distància dels nostres (per evitar el foc amic), modula l’explosió i l’àrea a la que afecta, i el tipus somriu al dir que l’únic que vol és deixar un món més segur al seu fill... ains l’amor de pare; també he llegit les explosions d’odi davant certs actes, fa segles un tipus em va dir que no es pot discutir ni amb els que han patit una matança ni amb els que l’han executada, ja que estan massa implicats per poder-hi parlar, perquè els uns justificaran el que van fer tot dient que seguien ordres i els altres no entendran cap explicació pel fet que consideraran que no n’hi pot haver cap, ahhh, si espereu, que ara direu que alguns actes no són permesos o que hi ha alguna merda ètica o moral que els impedeix... i jo em pregunto i vosaltres no els faríeu sota alguna circumstància?, fa mesos un conegut que fa el MIR em va explicar un article que havia llegit, en aquest i en casos de nens que necessitaven un òrgan urgentment es plantejaven situacions als familiars com: “Miri, només en tenim un i hi ha un altre nen esperant, però el seu va arribar primer, tot i així els hi hem de preguntar si volen cedir l’òrgan a l’altre infant...”, o “Miri, si volen podem aconseguir un òrgan per mitjans menys regulars, tot i que té un cost...”, o el brutal “Miri, acaba de morir un infant i per un preu XXX podríem convèncer a la família que cedeixin els òrgans...” això entre altres casuístiques, doncs bé, pandilla d’imbècils cauríeu de cul de les respostes dels pares (persones normals, i socialment acceptables) davant aquestes situacions...