entrada 713-2 (any 3)

No hi ha res com tornar a la feina i veure que res ha canviat, avui m’han presentat una queixa formal, i és que hi ha una secre que no gaudeix de la conversa de les altres i es dedica a cronometrar el temps “finançat” per l’empresa que aquelles altres dediquen a explicar-se la seva merdavida, i ella l’inverteix o bé navegat o bé trucant a qui li surt de la raja, doncs res, que les altres han fet un front comú tot dient que si aquella fa allò elles també ho volen fer (com si no ho fessin ja) i que no volen favoritismes, encara recordo com se’ls hi va quedar la cara quan se’ls hi va dir que a la feina no es venia a parlar i el comentari de “On s’ha vist que no puguem parlar!”... ains, que equivocat que està aquell qui diu que a la feina no es permet l’entrada dels animalons; estava comentant el tema amb un tipus peculiar, en una de les seves moltes feines el tipus va ser escollit per tal de donar la seva opinió en un projecte del que ja quasi no se’n parla, ell va participar en l’intent de trobar vida intel•ligent (fora del planeta, que a dins ja costa prou), ell sempre diu que va ser força complicat, primer pel fet que forces deien que no era una massa bona pensada pel que pogués passar, i ell va concloure dient que mai se’n trobaria de vida alienígena, tot dient “Imaginem que ells pensen com nosaltres, i això ja és suposar que ens trobem davant uns cafres de collons, perquè nosaltres no som bon exemple de res, doncs bé, que pensaríem? Analitzaríem si ens en podem aprofitar d’ells o si són un perill... i mentre ho raonem passarien tants anys que al final ja no recordaríem ni de que parlem, perquè en cas de rebre una prova de vida intel•ligent el primer que faríem seria controlar sinó eliminar qui ho descobreixi i després pel benefici de la població ho callaríem fins saber que la població estigués preparada per una notícia com aquesta, i tots sabem que la població mai ho estarà de preparada per dir-lis que no pensem que no estem sols, sinó que sabem que no ho estem, perquè és molt diferent patir que pugui venir la sogra a casa a que sapiguem que ens ve..., així que segurament si algú troba la nostra andròmina farà el mateix que faríem nosaltres, muts i a la gàbia”, va costar però finalment es va decidir enviar-la per tal de demostrar que ens interessem per saber si hi ha algú més per allí afora, i com ell em va dir no fa massa “Tu creus que si algú ens ve a veure i ens observa una estoneta voldrà descobrir-se?, ara que una entrevista entre el delegat dels ET i la princesa del poble o en el seu defecte el Cunimatinspuntcom no tindria preu...” i en això li dono la raó suposo que Deu en la seva magna intel•ligència ho haurà fet de manera que en el zoològic sideral on estem els uns no puguem trobar els altres per allò de “No molestar als animalons”...