entrada 722 (any 3)

Tinc un conegut que s’operarà aviat, el tipus és de bona família (és a dir no tan sols natiu sinó de casa, i aquí ja sabem el que això vol dir..), doncs res, que la seva àvia va voler anar a parlar amb el metge (tot i les queixes del tipus), però ell savi com ningú sap que amb una tipa que degollava porcs i els destripava sense despentinar-se (que tampoc anaven massa pentinades) no val portar-li la contrària, així que el va acompanyar i un cop a soles amb el metge la dona li va allargar un sobre i li va dir “Espero que miri la sang que li transferiran al meu xic, no voldria que li posessin segons que...”, el metge i ell van quedar acollonits, el primer va començar a dir alguna cosa que ella va interrompre aixecant la mà “Vol dir que no hi pot fer res i que em puc endur el sobre?”, el metge lògic com tot científic va somriure dient que miraria que hi podria fer... ja a fora l’àvia li va dir al seu net “Ara no ho entens, però el nom que t’hem donat no és lo important, ni el nom ni la posició, el que importa és la sang que duus dins...”, el tipus m’ho va explicar tot fent una copa, senzillament brutal; llegia sobre el fet de tenir de dir el que s’ha de dir i la sensació que dir-ho no allibera sinó que encara us fa sentir pitjor, fa temps algú em va dir “La gent no s’hauria d’enganyar, allò que no es vol dir per molt que un cregui que ho ha de dir, senzillament no es vol dir, i pocs es poden enganyar tot creient que un cop fet un se sent millor, perquè un mai es pot sentir bé després de fer el que no vol fer, per molt que ho hagi de fer...”, i ja per tancar la paradeta avui m’han preguntat quina és la possibilitat que en un embaràs doble cada nen sigui d’un pare diferent (i de la mateixa mare, que no ho penso recargolar més), vaig mirar al tipus tot preguntant-li si era pregunta del Trivial, o bé tenia quelcom a veure amb la seva parella, l’altre em va engegar a la merda i apurant la copa va callar... i si, ja sé que us deu importar una merda, però he vist que vaig cometre un error al posar els llibres que igual llegeixo aquest any i em vec en l’obligació de posar-ne alguns més (total ja veure’m si els llegeixo), per tal de no menysprear alguns regals i poder llegir la tercera part després de la primera i la segona (o triple sort o triple desgràcia)... així que aquí van els nous...

Nocturna (Guillermo del Toro i Hogan Chuck)
Oscura (Guillermo del Toro i Hogan Chuck)
13 balas (David de Wellington)
99 ataúdes (David de Wellington)

Au, que no us queixareu que ja no tindré tant de temps per torturar-vos amb escrits sense puntuació amb totes aquestes lectures...