entrada 715 (any 3)

Avui he vist com hi ha tipus que t’aixequen la camisa i es queden tan amples, bé perquè els anys els fan ser més maldestres bé perquè pensen que tots sou una pandilla d’imbècils integrals, avui llegia que un director de cinema es queixava de la manca d’idees a la indústria del cinema on segons ell només es fan remakes i sagues, i el divertit del tema és que la darrera pel•lícula del tipus és tot un remake i ara està plantejant-se fer una saga amb dues cintes més d’aquesta mateixa pel•lícula, i ho diu i ho farà amb quatre parells de collons (que dos parells se li queden curts)... i llegint i parlant ahir estava amb un tipus a qui li deia que la gent que fa blogs és increïble (no tota però bona part), ja que a part de treballar (suposo), escriure i llegir blogs (que menys que si un castiga al personal es castigui a ell mateix... justícia bloguil en diuen), de fet a l’infern diuen que han inventat un nou càstig que és obligar a llegir a les ànimes en pena tots els blogs que s’escriuen dia si dia també... doncs bé, els que fan blogs a més llegeixen, i no us penseu que un o dos llibres, norrrr!, llegeixen una mitjana de catorze llibres anuals i en fan llistes on a més els valoren, vaja que els de la casa del llibre pagarien perquè algú els hi passes la llista d’aquesta gent (ja us he donat una idea de negoci...), o bé de crear una biblioteca virtual per tal de compartir llibres (una altre idea de negoci...), doncs bé, el tipus amb un somriure i assaborint la copa em va dir “Mira, semblaria ser que en aquest món hi ha dos tipus de persones, els que diuen el que han llegit i el que diuen el que llegiran, els primers viuen del passat i els segons d’un possible futur, i sempre quedaran aquells que diuen el que estan llegint que es troben en el present..., ara bé, pregunta’t si prefereixes viure del passat segur però viscut o del futur incert però amb possibilitat de ser viscut... i amb la resposta sabràs un xic més de tu...”, i que voleu que us digui no li trec la raó així que penjaré una llista de llibres que igual llegeixo, i de pas en lloc de valorar-los jo, deixaré que el personal me’ls critiqui (no penso fer cas però si no m’agrada sempre podré dir allò de “Mira que ets un vampir imbècil si ja t’ho van dir...”), ara bé, si l’opinió ve d’algú que llegeix aquest blog no sé si serà una opinió amb massa criteri... i finalment repensant el que he llegit aquest matí sobre les relacions destructives... un cop em van dir que tota relació ho és, de fet en tota relació un es limita i l’altre millora, així doncs i fent gala de la putada de l’equilibri universal un queda limitat i l’altre millorat, pel senzill fet que no sou iguals i que el fet de no ser-ho fa que un estigui per sobre l’altre en alguns temes, i que voleu que us digui, si algú us pregunta si voleu una vida sense amor o una vida amorosa basada en bronques i retrobaments, o de dependència vers una altra persona, crec que pocs dirien que prefereixen una vida solitària i sense amor, perquè en el fons el que desitgeu els humans és pura i senzillament ser estimats de qualsevol manera, igual que els gossos ara que hi penso...