entrada 726 (any 3)

Al final vaig sortir tot coneixedor del que m’anava a trobar, sortint de casa em vaig preguntar perquè collons s’han de posar les sèries més interessants en aquells canals en els que un menys hi pensa… amb tot us recomano la sèrie de Misfits, no us agradarà però tampoc crec que us hagi agradat cap de les recomanacions que he fet així que… una més al sac; un cop dalt del cotxe va sonar la Janelle Monae, i vaig recordar la conversa de la tarda, tinc un conegut que treball en el disseny de campanyes publicitàries i em va fer caure en com d’animals arriben a ser alguns publicistes, em comentava un anunci on un tipus sembla tenir problemes d’erecció, i on es va qüestionant quin en pot ser l’origen, després d’alguns exemples, acaba amb un “I si…” i el tipus que es gira cap a la seva parella i somriu (missatge subliminal, el motiu de no trempar és la tipa que té al costat… de fet per molt bo que sigui un plat un n’acaba afartat si sempre el té damunt la taula, per molt que li canviïn l’acompanyament… tal com diu el meu conegut, un veritable desastre de campanya), vaig entrar en el local i ara eren els The Charlatans els que sonaven, no vaig trigar a localitzar a un grup de coneguts m’hi vaig acostar saludant als que m’anaven sortint al pas, “Ostres, i la filla?” li vaig preguntar a un dels presents, tots van somriure, suposo que no vaig ser l’únic a fer la pregunta, el tipus va arronsar les espatlles “Us heu posat tots d’acord o que!”, més endavant em van explicar la història, jo sabia que el feia un temps que s’havia divorciat, de fet tant com temps que l’empresa que tenia va començar a anar malament, ara bé, el destí és així de cabron, per un petit canvi en la tecnologia, els dispositius que ell venia van passar de ser minoritaris a majoritaris i la seva patent, de valer quasi bé que res a ser molt valorada… i ara el tipus nada en l’abundància i l’ex el festeja per veure si el pot tornar a enxampar… doncs bé, el tipus per deixar-ho tot clar i tocar el que no sona va fer-se client d’una agència de… (erices cabrejades, stop here…), i la Sarah Blasko va començar a cantar… doncs res el tipus es va fer client d’una agència d’acompanyants, i fet i fotut va contractar els serveis d’una jove a la que ell quasi que dobla l’edat, un cop entre copes em va dir que el negoci li costava 3.000 euros per cap de setmana, de dissabte/divendres (segons agenda) a diumenge i que havia pactat que tant si quedaven o no ella estaria per ell i ell pagaria la necessités o no, la tipa té el do de saber estar (i això ja és molt), intel·ligent, llesta i amb bona conversa, contradiu fins on cal, no insisteix tot i que queda clar que ella moltes vegades té més raó que tots els que hi som junts… el tema segons em van dir venia que ell mai havia prestat massa atenció a qui la portava i qui la venia a buscar, però la darrera setmana s’hi havia fixat i havia vist que ella venia amb un tipus que no la perdia de vista fins que entrava al seu xalet i que puntualment l’esperava els diumenges, després de forces preguntes i alguna amenaça de trencar l’acord la tipa va reconèixer que el tipus era el seu pare, ell inicialment va pensar que li aixecava la camisa i ho va investigar, el resultat era clar, filla d’una família on tots estaven a l’atur i realment era el pare qui la portava a fer els seus “negocis”, fet que ell no es podia treure del cap, ni la imatge ni com ell la mirava quan sortia del cotxe, es preguntava que ha de pensar un pare en una situació com aquesta… ara eren els Jamaica els que posaven música a la nit, no vaig voler entrar al drap, suposo que a això porta tenir escrúpols i voler veure-hi més del que hi ha en una relació contractual o de negocis, tot i que alguns diran que el tema és que encara hi ha gent amb estómac… i com si el DJ hagués captat el fons de la situació Aloe Blacc va entrar a tot drap…