entrada 728 (any 3)

Avui encara li estava donant voltes al tema dels noms, i és que algú que ha viscut cinc cents anys ha conegut a gent amb noms força diversos i hauria d’estar curat d’espants, però darrerament us emporteu la palma, perquè sembla que el concurs està en veure qui li fot (perquè hi ha noms que no es posen, senzillament es foten) el nom més estrany i xaximongòlic al seu xurumbel, i després es queixen que hi hagi criaturetes que un cop crescudetes curren als seus pares... i a més cal recordar que els nens són cruels i que per molt xupiguai que sigui posar-li a un nen Críspulo segurament acabaran dient-li “Caraculo”, i ja la tindreu liada que haureu de portar-lo a un psicòleg infantil, fer-li teràpia i tal i tal... he recordat una història que em va passar fa uns anys (no masses), tenia una coneguda que era una d’aquella xaxiyomasdemas que va decidir tenir un nen (per donar sentit a la seva vida), i com que no volia que el nen tingués males influències alienadores va anar a un banc d’esperma amb la seva VISA lechera així que després de teclejar la quantitat d’espermatozous que volia es va obrir de cames davant del senyor caixer... nou mesos després i segons ella com si fos un miracle (miracle hagués estat si hagués cagat al gremlin que va tenir, però no, el va tenir com als emperadors romans, per cesària per tal que no li fos traumàtic al nen el fet de néixer...), doncs res, per tal d’arrodonir el fet li va posar un nou libanès únic segons ella a Barcelona (la tipa, com no, era de barna, amb 2 a’s), i sempre que la vèiem ens deia, veus el meu nen no té dubtes de quan el criden (i jo que pensava que el nen havia de ser lo mas de lo mas i com a mínim saber si el cridaven a ell o a qualsevol altre...), per cert i per les que siguin addictes als bancs d’esperma, vigileu perquè tenia un conegut que a estones es dedicava a barrejar les mostres canviant els codis, així que una podia voler un nen X i tenir un Y i com ell deia partint-se el kakas, tot fruit de la genètica (excusa ideal per qui vol un snowcopito i acaba amb un blacknin)... doncs res, no fa tant vaig veure a la tipa i li vaig preguntar per l’animaló es veu que està bé, sa, vacunat i de moment sense provocar cap catàstrofe, ara bé, la mare encesa com un misto (i mireu que queda malament dir “encendida como una cerilla”), perquè el seu nen ja no era l’únic amb el nom dels collons, semblaria ser que ara amb la immigració hi ha tipus del Líban que posen als seus fills nom del Líban (rar eh!) i clar, havia descobert que ja hi havia alguns amb el mateix nom que el seu fill, no vaig poder evitar somriure mentre la tipa em deia “Ja em diràs on anirem a parar, si és que deixen entrar a qualsevol ja a aquest país!”, i encara vaig riure més pensant en el dia que el seu fill tornés de la platja sense documentació i un mosso li demanés que s’identifiqués... aleshores el nen segur que felicitarà a sa mare per escollir-li el nom...