entrada 711 (any 3)

Despertar-se i veure un corb que t’està vigilant pot provocar un somriure si un ha fet bé la seva feina, l’ocell d’un negre tan negre que fins i tot semblava blau després de mirar-me de fit a fit ha aixecat el vol, ahir va ser una nit de tot menys normal com a bona nit de cap d’any, de fet no ho tenia del tot clar, li estava donant tombs mentre veia com anaven preparant el bar, “No celebraràs l’entrada del nou any?” em va preguntar el cambrer, “Ja en porto forces, però gràcies”, el tipus anava carregat de caixes “Espera que t’ajudo” al agafar alguna de les caixes no he pogut evitar donar-li una empenta ell ha fet dos passes i s’ha parat, deixant les caixes a terra ha somrigut “Al final m’has trobat...”, “I mira que no ho tenia massa clar...”, el tipus ha mirat al terra observant el cercle que l’envoltava “I ara?” “Ara esperar...” el tipus ha somrigut i amb un petit gest el cercle ha desaparegut “O igual el temps viscut t’ha fet poc previsor vampir...”, ha fet un parell de passes cap a mi, he reculat tot esperant tenir un xic de temps, ell ha forçat el gest, tot coneixedor que tenia una mà amb les millors cartes, però a vegades això no és suficient... molt possiblement un encanteri com el que hi havia allí no hagués passat desapercebut, però un de previ i el triomf podia donar una oportunitat i així havia passat ell va voler recular però no va poder “Com t’he dit ara només cal esperar, per grans i importants que sigueu sempre pequeu del mateix, de creure que tot ho podeu” li he dit mentre el mirava “I no podem arribar a algun tracte?, recorda que puc ser el que vulguis, un borratxo, un gos, la que sempre has volgut, una sorpresa...”, “Una bona oferta, però tots sabem que no potser... saps, no entenc com sabent que tenies una data de caducitat no has aprés a acceptar-ho, no pot venir un nou any si no marxa el vell, no hi pot haver dos anys en un mateix lloc...”, el tipus va forçar el somriure “Saps que el que vindrà farà el mateix, a ningú li agrada desaparèixer i passar a ser conegut pel que va passar i no pel que passa...”, un soroll familiar ens va sorprendre, “Ja ha començat...” li vaig dir tot escoltant les campanades, “Ha estat un plaer haver-te conegut vampir i espero que el que vingui darrera meu també pugui gaudir de conèixer-te...” vaig explotar amb una rialla “Espero que no i tenir un proper cap d’any més tranquil...”, el tipus m’ha preguntat abans de la darrera campanada “I com m’has descobert?”, no hi havia campanades suficients per explicar-li així que senzillament m’he acomiadat tot esperant que allí on vagi s’ho passi força millor que no pas els 365 dies que ha portat aquí i on la impotència i la imbecilitat de forces fa que un li foti la culpa del que no deixa de ser la culpa d’un mateix, després de la darrera campanada ja no quedava res, vaig decidir que li dedicaria la primera copa, després d’anar a buscar a aquella que no volia passar sola el cap d’any...