entrada 727 (any 3)

Avui les lloques que treballen amb mi, he escrit que treballen?, collons em deu afectar la bondat humana, bé, deixem-ho en les lloques que passegen pel despatx doncs bé, avui tenien tema de conversa, semblaria ser que han tornat a començar OT aka Operacion Trunyo… i les tipes allí explicant que si fulanito que si menganito que si la tipa i semblaria ser que fins a altes hores de la matinada davant la tele, suposo que les seves parelles ho deuen agrair i han pogut gaudir del llit per ells sols aquesta nit; així que elles després de les bases i altres potingues per intentar camuflar que dormir poc a partir de certes edats ja comença a passar hora avui explicant i replicant al despatx, i si voleu que us sigui sincer primer he pensat que eren dislèxiques cada cop que nombraven als tipus que havien sortir a berrejar per l’escenari tot aprofitant les costums del país (això si, sense picarol), i jo que no he pogut més i he decidit veure si tenia les secretàries sota mínims o la sospita que m’anava creixent era certa i heus ací que després d’una petita cerca he descobert que els animalons que ahir van sortir a intentar cantar i que per sort no van provocar una pluja semblant a la d’Austràlia (caldria veure si van fer algun bolo per allà) es diuen (agarrense los machos i seanme buenos!, com deia en Pancho Villa cada cop que obria una ampolla de mescal): Charlie, Jefferson, Josh, Roxio, Ramil, Nirah, Niccó, Naxxo, Nahuel, Moneiba, Geno, Sira, Coraluna, Alexxa… i jo em pregunto però que collons els hi dóna a la gent per posar noms així, perquè això és tenir un fill i no saber com putejar-lo… això o han estat el propis angelets que han decidit tunejar-se el nom tot pensant que igual els hi funciona i els imbècils dient “Jo no soc un producte…” en això tenen raó “Tu ets un idiota so singinpollas!”, i si, n’hi ha que tenen noms més normalets però els menys… i després escoltar les opinions dels que els criticaven que quasi que em cauen els collons quan un vellot li diu (more or less) a una de les cantants més joves (18 anyets) “Tu con lo guapa que eres i ese cuerpazo cantas muy bien” ????, valents collons… això si, la tipa té un polvo que echa pa tras… doncs li estava donant voltes quan un conegut ha entrat al despatx “Brutus, tu tambien hijo mio!” m’ha dit amb un somriure, ha pres cadira i hem parlat de que poden passar molts segles i fins i tot algun mil·lenni, però que la gent segueix sense cagar davant una bona exhibició de pa i circ… i això és el que els hi donen, pa i circ i fer-lis creure que la seva opinió serveix per a quelcom, i magistral el fet de deixar nominada a una pobre noia cega que segurament despertarà la vena sentimental a tots els oteropollas que creuen que això és un programa musical i no una enganyifa per tal de fer rics a uns i vendre els somnis d’altres, tot i que aquest cop sense l’inefable Risto i les seves més que planificades sortides de to i un tipus en plan avi cebollita més vell encara (si fos possible) que el que tirava els trastos a la pilipina, que valent demostració d’argumentari quan li va dir babejant “Y que os dan de comer para que salgais así?”, una demostració de que com deia aquell “Profesional, muy profesional…” i pels que encara llegeixen i els hi van aquells programes us deixo una cançoneta….