entrada 719 (any 3)

Fa temps em van dir que una novel·la es pot considerar bona o dolenta en funció del que fan el seus protagonistes, si aquests actuen de forma contraria al que faria la majoria dels mortals la novel·la perd interès, aquest fet i com em van dir no vindria al meu cas (perquè els vampirs semblaria ser que no actuem com la majoria dels mortals, i no sé si prendre-m’ho com un elogi o no), on jo de forma normal faria tot el contrari del que diuen els escriptors, si m’han paralitzat amb una pistola elèctrica (phaser crec que es diuen), i tingués un tipus força més gran que jo damunt meu aixecant-me el cap per fer-me’l picar contra terra, senzillament esperaria el moment que me’l baixés per fer el mateix moviment mentre giravolto el cos, segurament acabaria damunt el tipus i ell de cap a terra, després no fugiria, aniria cap a l’agent de la CIA mort i li prendria l’arma, martellejar/carregar, treure el segur i disparar tot girant-me un tipus que fa bultu és de fàcil tocar, i sinó quedaria un xic aturat temps suficient per apuntar i pitjar el gallet de nou, pel meu gust dos trets un a cada espatlla i després dos més, un a cada genoll, un cop fet això li demanaria educadament que em digués tot el que vull saber si es nega un tret a l’estómac i li recordaria que aquella és una de les pitjor formes de morir i on cada minut compta per ser salvat, suposo que fent això m’estalviaria algun que altre patiment tot i que l’escriptor acabaria la novel·la dues centes pàgines abans... avui veia per la tele que un tipus ha decidit prendre’s la justícia a la seva manera i ha protagonitzat l’enèsim intent d’acabar a saber amb que... i mentre feia el cafè una tipa em deia “I a més el tipus escrivia en un blog...” l’he mirada tot dient “I suposo que tenia un cotxe, que follava i que era humà...”, però ella ha seguit “Ja, però escrivia en un blog...”, així que des d’aquí us deixo un avís ja que ara esteu al centre de la picota, i tot blocaire que vomiti segons que en els seus espais electrònics pot ser acusat d’eventual atemptador contra el poder establert i d’això a que us vinguin a buscar o us pengin una B a la roba hi va poc... de fet és una pràctica gens nova la de fer que imbècils actuïn tot semblant persones cultes per tal que el personal acabi per cremar als cultes que no volen més que ensenyar que no hi ha només una via i que no tot s’ha de veure amb els mateixos ulls; las tipa m’ha mirat nerviosament “Però tu tens un blog, no?”, “Si” i veient la seva mirada no he pogut més “Mira, el tinc sota un pseudònim femení, perquè parlo de sentiments, de la meva vida, de cuina i coses així...”, ella ha respirat aliviada tot i que sense baixar la guàrdia “Em podries donar l’adreça...” “Com no!” i aleshores el dubte ha estat quina adreça de les moltes ensucrades que hi ha donar-li per tal que veiés que un té el seu cor i no semblés un imbècil integral sortit de teletubilàndia... la tipa amb l’adreça ha marxat tota contenta i suposo que avui des de casa seva mirarà el blog i deixarà anar la llagrimeta fàcil al llegir el que s’hi escriu, i molt possiblement això li faci creure que la majoria dels blocaires són persones sensibles, i de bon cor, que només desitgen el bo i millor per la resta, vaja uns acollonants homes de pau a la blogosfera, i ella acabi per veure que no hi ha cap perill i així i sense voler-ho he salvat aquest i altres blogs (de res), perquè la gent només vol veure allò que vol i un cop ho veuen no es preocupen si hi ha un més enllà, de fet ja ho deien fa temps “Non Terrae Plus Ultra”...