entrada 713 (any 3)

Entre les tontades que he pogut i he hagut d’escoltar aquests dies n’hi van haver de bones, estava dinant amb uns coneguts quan a la taula del costat (segons la gran majoria hi havia les dues filles d’ultramar, sortides de la conxa de sa mare que estava asseguda davant d’elles, al costat un tipus que deuria ser el que ara aprofitava la conxa i que fotia pinta de ser del país), doncs res que les nenes van aprofitar per alliçonar al conxero de sa mare sobre història de Sud Amèrica tot recitant personatges i anys de l’alliberament dels diferents països que formen aquell continent, i el tipus que intentava capejar la seva ignorància en aquells temes, suposo que hauria pogut atacar tot dient que ell en sabia un xic de la seva pròpia història i tal com no es podia esperar que elles la coneguessin no podien esperar elles que ell en fos un erudit de la seva, però el tipus va cometre un error al voler fer valdre la força moral sobre la intel•lectual, i és clar, quan una de les tipes va reptar al tipus a que li confirmés l’any de la Revolució Francesa i aquest ja no tenia ni el comodí de la trucada, de la conchera, del públic o qualsevol altre va decidir demanar els cafès... (només faltava que alguna de les tipes li digués a sa mare “che te debe tratar de lujo la concha porque lo que es el cerebro te lo debe dejar inteacto...”) els que estaven amb mi van reconèixer que tot i algunes errades la conversa havia tingut nivell, i que ara entenien el meu delit per les ultramarines i en especial per les pamperes o portenyes, perquè quan una d’aquí s’aixeca per anar elles ja han anat, han fet i ja estan de tornada per fotre la cadira a la que ara hi anirà, però el tema era un altre, el tema era com actua el sistema per fer que el personal recordi allò que cal ser recordat allò sense substància allò que us fa a tots iguals, suposo que tothom podrà parlar dels mundials, les olimpíades, europeus, lligues i altres competicions i ja no us dic de les tontades amb les que us bombardegen, ara bé, si us pregunten pels actes que realment han marcat la història, actes que en la seva gran majoria provenen d’actituds dels que res tenien a perdre, actes generats per la desolació i el senzill crit de “Fins aquí” doncs senzillament foteu cara ofesos i demaneu els cafès tot pensant que ja en sabeu prou vosaltres perquè us vinguin a llaurar el poc cervellet que teniu, i és aleshores quan el sistema somriu, quan oblideu el que hauríeu de recordar i us deixeu impregnar de coneixements estúpids destinats a fer-vos més feliços però menys analítics, fa segles em van dir “No s’hauria d’oblidar el que els altres han dit, perquè recordant-ho un s’estalvia de tenir de passar o pensar el que altres ja han fet, i les paraules són els testimoni de que no hi ha causes impossibles, només hi ha limitacions dels que han d’actuar i no creuen que tot es pot fer perquè tot està permès...”, els sistema ha actuat de forma intel•ligent, fent creure que allò que ofereix és el que necessiteu, i oferint allò que decideix en cada moment per tal que tothom recordi el gol de l’Iniesta (putu geni de portes interdimensionals), i en canvi no recordeu qui ha estat el darrer Nobel de la Pau o per qui motiu no el va anar a recollir, i val ja sé, que ara em direu qui va ser, el motiu i fins i tot el nom dels seus ancestres fins a un tercer nivell... però fet i fotut seguiu sense convèncer-me...