entrada 703 (any 3)

Hi estava pensant, quantes de les tipes que he conegut en aquest any s’ho han fet amb mi senzillament perquè el que tenien a casa ja no els hi feia el pes... i el terrible és pensar on et deixa això, ets un substitut d’una merda, i no costa massa ser millor que una merda... i quantes després d’una relació “no afectiva” han acabat per no entendre el concepte “no afectiva”, molt possiblement els homes són incapaços d’avisar abans de ejacular en una bona mamada i les dones són incapaces de gaudir sense posar-hi sentiments... vaig aixecar la mirada i vaig trobar forces ulls mirant-me, vaig caure que allò era la reunió de final d’any, abans que la gent se’n vagi de vacances es fa un resum de l’any i hi ha imbècils que han de parlar de forma breu per tal d’animar (a no sé que) a la resta de directius intermitjos per tal de motivar-los de cara al proper any, vaig estar a punt de fer el xist fàcil i dir-lis “Aquest any si voleu ser bons no oblideu de posar un tripartidista a casa vostra... de fet diuen que substitueixen als pobres d’abans, tot i que toquen un xic més els collons, no us dic si us toca un verd el que us pot marejar a l’hora de netejar la taula... entre reciclatges, consum sostenible, dieta mediterrània i altres... o un d’esquerres (que té conya que la part esquerra del cos estigui controlada per la part dreta del cervell... ummm, crec que va així), doncs res, que un d’esquerres us pegui la bronca de perquè beveu champagne en lloc de cava... i dels sociates ni parlar-ne, ara bé tenir al Monti a taula com diuen els dels plàstics no té preu...”, algú gargamellejant (i no era un tipus amant dels pitufos) em va tornar a la sala, vaig agafar aire i com si estigués en l’animus tota la realitat que m’envoltava va canviar vaig començar a escoltar els crits dels ferits i veure cossos mutilats, l’olor a sang i mort em va anar envaint (suposo que això deu ser el més proper a tenir un brot...), vaig començar a parlar “Fa segles a centre Europa hi havia forces guerres, guerres no com ara entre països, sinó guerres entre tribus o pobles, en una d’aquestes una tribu famosa per com lluitaven en va apallissar a una altra, els supervivents d’aquesta es van refugiar en una muntanya i van decidir venjar-se, així que van entrenar durament en l’art de la guerra forces hores al dia, al cap d’un temps van tornar a lluitar i van perdre de nou, després de cercar refugi i no entenent el que els hi havia passat van decidir enviar a un dels seus per tal que espiés a l’enemic i descobrir quin era el secret d’aquells, val a dir que van enxampar al tipus i quan aquest es pensava que els seus dies tocaven a la fi el cap de l’altre tribu li va perdonar la vida, i és més li va oferir que podia mirar i veure tot el que volgués, així aquest va descobrir el veritable secret, quan va tornar amb els seus els hi va dir “El seu secret, és que entrenen tot el dia, no unes hores, no moltes hores, entrenen tot el dia, per a ells tot comença i tot acaba en l’entrenament per la guerra...”, així que ells van decidir entrenar encara més, van reduir les hores de son, les hores de menjar, les hores de relacionar-se, en resum les hores de ser humans i passat un temps van tornar a la lluita, aquest cop van guanyar, un cop acabat el combat se li va preguntar al cap que fer amb els presoners i ell va dir “Deixeu-los anar, no podem esperar ser els millors guerrers si no tenim els millors adversaris, si els matem i en quedem sense adversaris perdrem la por i la necessitat que ens ha portat aquí avui i aleshores esdevindrem un enemic fàcil per a qualsevol que ens vulgui atacar”, el cap de l’altre tribu sorprès li va dir “Saps, que això vol dir que a la mínima que puguem us tornarem a atacar...” “Això espero, perquè la pau ja no és un objectiu per a nosaltres, ara només estem preparats per sobreviure...”, el divertit del tema, és que mai més es van tornar a enfrontar però la por de que arribés un dia on fer-ho va fer que cap dels dos baixés la guarda i esdevinguessin uns exèrcits fabulosos i imbatibles...”, vaig mirar als tipus que no entenien res, allí asseguts tipus que han canviat les armes per telèfons i ordinadors amb efectes més devastadors, tipus que han canviat els colors de guerra per colors corporatius, les carpetes amb els colors de la branca d’on venien no distaven dels colors dels escuts de les diferents tribus, tipus sense armadura però amb trajos que indiquen clarament quin escalafó ocupa cadascú dels presents, diuen que abans un guerrer demostrava el seu estatus per l’espassa que duia, ara ho fan per la ploma o bolígraf, tipus que lluiten en una guerra sense ni saber-ho, i on ara la gent no mor, senzillament és despatxada... vaig agafar aire “Tothom espera que el proper any sigui millor que el passat... i sabeu una cosa? l’any serà allò que en feu del mateix, perquè de la mateixa manera que no acceptaríeu que algú us el putegès tampoc hauríeu d’acceptar que algú us el faci el millor de la vostra vida... teniu 365 dies amb 365 oportunitats per ser millors i demostrar-ho, i qui no accepti o no pugui acceptar un repte com aquest molt possiblement no es mereix aquesta oportunitat...”