entrada 696 (any 3)

Vagi per endavant que no intento justificar el dia de fúria de ningú, però avui no m’he pogut estar de recordar una història de fa uns anys, recordo com un client ens va venir tot dient que tenia problemes de cobrament i que això no li permetia d’estar al dia en els pagaments i que podria afectar als seus treballadors, després de validar la informació, va quedar clar que la part més gran provenia de tres empresaris que havien contractat els seus serveis i no li pagaven, el meu consell va ser senzill “I perquè no ho dius als teus treballadors?”, el tipus em va mirar sorprès i al final va acceptar, així que van fer una reunió amb la plantilla i els hi vam explicar com estaven les coses, al final de l’explicació es van mirar un xic sorpresos i un ens va preguntar “I això que diuen és veritat?, la feina que li vaig fer fa tres mesos encara no l’ha pagada?”, el meu client va dir que si i va mostrar forces més factures, el treballador va preguntar “I si les cobra nosaltres cobrarem?” “És clar que si i a més…” i aquí el vaig fer callar, perquè precisament el seu estalvi financer eren els meus honoraris, el tema és que el tipus passats uns dies va rebre un avís d’un dels advocats dels seus clients qui li deia que el denunciarien per extorsió i amenaces, el meu client va somriure i va dir que endavant… i és que a aquells que parlen de terminis, lletres, girs, factorings i altres merdes se’ls hi van presentar uns treballadors amb una filosofia senzilla i pràctica “Tu has gaudit dels nostres serveis, tu pagues…”, i òbviament al final van pagar, possiblement algú dirà que no era la millor forma, però era una forma, i una forma que va funcionar increïblement bé… sempre m’he preguntat el perquè us heu de creure unes regles que estan fetes per uns i pensades per fotre als altres, perquè al final i sota la por que tot se’n vagi a norris els que gaudeixen d’aquestes regles accepten una derrota en una batalla per seguir guanyant la guerra… avui també ha estat un dia de sorpreses, fa uns dies que tinc la visita d’un conegut d’una filial, doncs bé, el tipus avui marxava i m’ha sorprès veure’l a la porta del meu despatx quan ja el feia fora de l’oficina i el tipus amb un somriure em diu “Arribo tard, però no volia marxar sense desitjar-te un bon nadal i unes millors festes”, m’allarga la mà, m’abraça i marxa tan panxo, la meva secretària ho ha mirat tot astorada preguntant-se si aquell tenia clar que m’importava una merda ell, els nadals, les festes i sa puta mare (i perdoneu però algú ho havia de dir…), al final ella m’ha dit “No em diràs que no hi ha gent feliç en aquest mon…” i si voleu que us sigui sincer no he pogut respondre, tot pensant si allò volia dir que ens havíem de dutxar junts… també discutien avui la portada de la revista Life, sobre la persona de l’any i semblaria ser que el Sr. WL ha perdut en favor del Sr. Carallibre, i tot perquè segons els de la revista el primer veu amenaces i conxorxes on no n’hi ha i el segon promou l’amistat i creu en un mon de felicitat absoluta també conegut com a teletubilàndia, que voleu que us digui fa segles algú em va dir “No et fiïs dels que volen salvar o condemnar la teva ànima, ara bé, aquests darrers acostumen a tenir força més raó…”, així que coneixent als humans com els conec no crec que lo de la revista Life sigui banal… i finalment avui bronca a l’oficina, però bronca de collons, s’acaba l’any i tothom fa recompte de les hores que encara té per diferents motius, avui un tipus n’ha demanat amb una excusa tonta que li compenses una part el saldo d’hores que no gastat, i les erices cabrejades no han trigat a saltar tot dient que no era un motiu justificat, es veu que estar a casa cuidant a un fill malalt és un motiu força més justificat que voler anar de putes… tot considerant que no només s’han de quedar les mares amb els nens i en el cas de les putes no és igual de divertit si hi va la teva parella…