La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dilluns, 6 de desembre del 2010

entrada 685 (any 3)

Aquest cap de setmana he descobert que “deixar aparcat” a algú agafa el seu veritable sentit quan aquest algú va amb cadira de rodes, suposo que una es casa amb un “caminant” i ningú li diu que pot acabar amb un “rodant”, i a més amb el tot que això comporta, com li van dir “S’obre un nou mon de sexualitat on una trempera ja és i no esperis molt més…”, així que no hi ha com anar a locals amb forces desnivells i deixar “aparcat” al tipus donar les claus als coneguts i anar a fer un volt… suposo que algú ho titllarà de cruel, però el mon és aixina, i qui no ho vegi clar que es comenci a preparar per la castanya… avui he recordat una història que em van explicar fa segles, em van dir que en una terra llunyana hi havia un monstre que va demanar la vida d’una jove com a sacrifici (si, ja sé que com a història és una merda i que ja està més que trillada… però mireu encara ven), doncs res que la llegenda deia que un heroi arribaria al poble i rescataria a la princesa però no sense perdre la seva vida, i tal com van les vides forces van pensar que la princesa ja s’ho tenia ben guanyat, tot i que a ella no li feia massa gràcia el tema i d’aquí la frase “Què li passa a la princesa?...”, doncs res que el dia va arribar i la princesa va decidir sacrificar-se pel seu poble (alguns diuen que el fet que vigilessin el palau i no li traguessin l’ull de sobre va ajudar, que tothom sap com són les princeses… no us fieu mai d’aquelles que fan petonets a les granotes), doncs res que la van portar per sacrificar, i vet aquí que per allí hi passava un cavaller (sinó la història s’acabaria molt ràpidament), també diuen que la princesa al veure el monstre va pensar “joer, amb tius més lletjos he follat…” però aquesta és la versió alternative progressive djmonster remix que no ens toca avui, doncs res que el príncep es va plantar davant el monstre i li va dir “Què et creus tu que te la follaràs peaso feio del caraju” (aquí també hi ha diferents versions sobre el diàleg monstre calent príncep polla tiesa davant la princesa en semi boles i un estat extàssic revolcant-se pel terra…, si, si, el que em va explicar el conte era un xic calentorro però que hi voleu fer), doncs res, que com que cap dels dos volia perdre’s aquell cony i menys encara compartir-lo la van liar parda, va semblar que el monstre se’n sortiria però al final el príncep va guanyar matant-lo i com a bon heroi després va anar cap a la princesa tot dient-li “Sou lliure” i amb un somriure de “al teu palau o al meu?”, la princesa va tornar un xic en si donant gràcies a que s’hagués complert la profecia, es va acostar al príncep buscant els llavis d’ells amb els seus, el príncep es va deixar dur i va ser aleshores quan va notar una punxada al costat es va separar veient la ferida al seu costat, va mirar a la princesa tot sorprès “Perquè?”, “Perquè?” va respondre la princesa “La profecia diu que heu de morir al salvar-me i ja que l’heu mort no deixarem oportunitats a que la història no acabi bé… i no patiu que jo mateixa m’encarregaré que sigueu recordat i que la vostra heroïcitat no sigui oblidada”, va ser aleshores quan el cavaller va veure quin era el veritable monstre d’allí, un només havia volgut tenir allò que sempre li havien negat, un altre havia volgut tenir el que acostumava tenir amb demostració de força inclosa i finalment el veritable monstre l’estava somrient amb el seu somriure més angelical…

Selecció musical per avui:

Link1
Link2
Link3
Link4
Link5
Link6
Link7

4 comentaris:

maria ha dit...

És cruel aquesta història almenys per part de la dona.

Molon labe ha dit...

Perquè es fiïn de les princeses :)

Ana Carles ha dit...

Em cau bé aquesta dona... per a quan la segona part?

Molon labe ha dit...

Estimada Ana abans del que es pensa o llegeix...