entrada 705 (any 3)

Tot el dia cercant per no trobar, i ja em comença a rebentar que després de dos dies de recerca la cosa estigui en el mateix punt en el que va començar, tot i que ningú em va dir que fos una feina fàcil i suposo que per això mateix me l’han encolomat a mi... si hi ha una cosa més trista que un bar de solitaris, és un bar de solitaris per Nadal, perquè un cop trets els que mantenen la pose de “Jo estic sol perquè vull” mentiders com tots els humans, hi ha els que reconeixen la seva condició de pàries, de tipus als que senzillament ningú vol veure o ningú troba a faltar, personatge que si no fos per la seva (més que dubtosa) contribució social podrien desaparèixer tranquil·lament, o en el millor dels casos podrien ser substituïts per qualsevol altre, he entrat a fer un cafè i a gaudir de la solitud d’aquests llocs per posar les idees clares i mirar d’esbrinar on la podria trobar, quan un dels tipus de la barra ha aixecat el cap i mirant-me ha forçat un somriure “Tot bé?” els conec i sé que no deixen de ser com gossos que porten força estona sense el seu propietari, així que retornant el somriure he contestat com a galeta de regal per tal que em donés la poteta “Si tot bé”, he fet un gest al cambrer perquè el convidés al que fos que begués aquell personatge, el tipus s’ha acostat i mentre esperava alguna forma d’agraiment m’ha dit “Buscant algú?, tothom busca algú encara que no ho sàpiga, i el divertit és que si no saps el que busques et pot passar pel costat i ni tan sols te n’adones...”, ja era mala sort, entre tots els bars un dia de sant esteve i entre tots els borratxos que un s’hi podria trobar m’havia tocat el putu filòsof etílic, he valorat si em tocaria fer de boig de la ciutat en cas de que me’l carregués, però el tipus ha reculat un parell de passes “Saps, sempre vaig creure que el dia que aprengués a viure sol seria un gran dia, que la culpa de tot el que em passava venia dels altres, i aquell dia va arribar i vols que et digui una cosa?, maleeixo a cada instant el moment en que vaig acceptar la possibilitat de viure sense ningú, perquè viure sense ningú porta al final a viure sense un mateix...”, he aixecat el got per brindar per aquella nova andanada de mots però sorprenentment el tipus ja no hi era, a fora he escoltat una frenada i he vist un moviment de la gent, de fet aquella sempre era una bona forma de no passar els Nadals sol... he demanat un altre cafè al cambrer rumiant quin seria el meu següent pas i quin podria ser el d’aquell que estava buscant... i per cert, que cada hivern fotin les mateixes merdapelis per tal d’atontar al personal i fer-lis creure el que no és, és una veritable merda i ho sento però algú ho havia de dir!!...