entrada 704 (any 3)

Dies com aquests es valoren quan un està en una cafeteria on una família al complert han anat a fer un beure tot deixant la casa dels pobres amfitrions feta un desastre i a aquests intentant posar-hi ordre, doncs res entre fantes, cokes, cacaolats, cafès i altres un pot escoltar diàlegs com “La cosina XXX anava com un puton no has vist com ensenyava les tetes?”, al que l’únic amb senderi i mala llet respon “Mira qui té tetes les pot insinuar, les que no en teniu les heu d’ensenyar... i a més envejar a les primeres...”, l’explosió de riure ha estat brutal, he aixecat el cap i he vist fora del bar a un quisso que m’estava mirant, tot sabent que era impossible hagués cregut que era el mateix que ahir tot baixant vaig estar a punt d’atropellar, i la seva mirada em va portar a fa uns mesos, aquell dia em van trucar, era un conegut que estava desesperat, al arribar a casa em va assenyalar un bulto que jeia dins de la cuina la seva dona ens mirava des de la porta de la cambra tot dient que allò li donava mal rotllo, m’hi vaig acostar i el vaig tocar, estava fred, segurament ja portava unes hores mort, semblava que estigués dormint, vaig escoltar un crit i vaig veure al Joan Jr, entrant a la cuina escapant dels braços de la seva mare “Dik!” va cridar, en teoria el gos es deia Kirk, però va quedar com a Dik quan el Joan Jr va decidir que aquell havia de ser el nom, l’hagués pogut parar però vaig deixar que es llencés damunt el gos cridant-lo i sacsant-lo, aquell gos li havia ensenyat moltes lliçons i ara mort i tot li ensenyava una de les més importants, i és que no hi ha res ni ningú etern... el nen em va mirar i després va mirar al seu pare, el pare va forçar el gest “Mira farem el que calgui...” va acostar-se i prenent el seu fill el va deixar a mans de la seva mare, “Creus que es pot considerar una deixalla orgànica?” em va dir, hagués rigut l’acudit sinó fos que el tipus ho deia seriosament, estava acariciant al Dik, era un gos llop, l’avi li havia donat al Joan Jr, havia dit que un gos no s’ha de valorar per la raça que sigui sinó pel gos que és, ric al pensar que els abans nombrosos gossos llop han anat deixant lloc a races cada cop més estrambòtiques que inclouen també als marits llepaxoxos, ara el personal si et veu amb un gos pel carrer et pregunta “De quina marca és?”, com si els gossos no fossin més que objectes subjectes a una moda i els que un cop demodé es poden llençar per canviar-los pels in o pel que estigui in en aquell moment, de moda; em vaig aixecar agafant al Dik “No pateixis ja me n’encarrego jo”, com em van dir fa temps el problema no és que hi hagi persones que tinguin gossos que no se’ls mereixin, sinó el fet que normalment els gossos no es mereixen els amos que tenen... el vaig carregar al cotxe després d’estirar una manta al seient de darrera, em vaig acomiadar pujant al cotxe, un cop fora del xalet vaig dir “Ja pots sortir...” passada una estona un caparró es va aixecar al maleter, al final hi havia algú del sexe masculí amb el que s’havia de tenir en aquella casa, em va fer caminar força estona fins que va trobar un lloc al bosc que considerés adient, com em deia “Hi estarà molt de temps, no podem deixar-lo en el primer lloc...”, la lògica dels nens és senzillament brutal, vaig cavar i després de dipositar-hi en Dik el vam cobrir de terra, de tornada a casa en Joan Jr va dir quelcom que per ell deuria ser una forma d’agrair-me el que havia fet però que em va deixar amb els queixals per terra “Saps, no sé perquè no podem triar als pares, si pogués et triaria a tu com a pare...”, i mentre recordava allò tenia al quisso mirant-me des del carrer mentre el personal anava desfilant i els cambrers recordaven que era Nadal i que tothom volia estar a casa...