entrada 699 (any 3)

No tinc massa clar encara perquè m’ha trucat i m’ha fet passar abans d’avisar a qui tocava, des de l’entrada del seu pis he pogut notar l’olor a mort i sang, i he tingut de reprimir un somriure al pensar el malbaratament de sang que hi havia hagut, l’Oriol m’ha conduit pel seu pis (que conec de memòria) fins la porta de l’habitació de la seva filla, l’ha obert una mica “Tu la coneixies bé, oi?, perdona si no entro...”, dins i estirada al llit estava l’Agnès, amb els llavis entreoberts i els ulls tancats amb aquella expressió de la gent que dorm, tot i que ella no estava dormint, o almenys amb el son dels vius, al llarg dels seus canells he vist els talls en vertical, no horitzontal, la cosa no anava en broma, al terra bona part dels seus cinc litres del preciat beuratge que dibuixaven formes a la catifa, i sobre el seu cap escrit amb un pobre pols la frase “Liberate Te Ex Inferis”, al acostar-me he trobat un sobre adreçat a la meva persona, dins una tarja d’aniversari reciclada on havia escrit “Cursum Perficio” mentre un ninotet amb cara idiotitzada felicitava l’aniversari i deia que esperava que en complissis molts més, he llegit les frases evitant un nou somriure al veure la ironia de les mateixes, vaig conèixer a l’Agnès fa un temps quan el seu pare em va dir que havia començat a treure males notes i que no entenia massa bé el motiu, li vaig dir que jo no era la millor influència, però ell va acabar per reconèixer que ella havia dit que només volia parlar amb mi, i ara la tenia allí davant, quasi que podia veure un somriure en els seus llavis, els braços penjats com a font del que necessito per alimentar-me, molt possiblement res en aquest mon sigui per casualitat i la seva mort i d’aquella manera portava forces dobles sentits, però no, no està bé beure dels morts, i menys d’ella, si la vaig respectar en vida no la menysprearia un cop morta, fora de l’habitació m’esperava el seu pare l’Oriol “Tu saps perquè ho ha fet?”, he intentat defugir la resposta però ell s’ha plantat davant meu i ha aixecat les mans, perdre una filla no deu ser fàcil i menys d’aquella manera, d’una manera que molt possiblement ni la mort la voldria si la pogués retornar, l’Agnès tenia molt per endavant i segurament ni tan sols Radamantis l’esperava, i molt possiblement fins i tots Tisífone se n’estaria de mal tractar-la, però les coses són com són i no pas com volem que siguin, ell hi ha tornat “Perquè ho ha fet!”, la gent hauria de saber que a vegades val la pena no fer segons quines preguntes, “Ho ha fet, perquè la vàreu enganyar, li vàreu vendre un mon de felicitat i de pau, un mon on tothom és bo, i ell va descobrir que això no és cert, aquest mon és de tot menys bo, “aquí no hi ha amor només tius calents amb polles que et volen follar” em va dir no fa massa, un mon que a ella no li agradava un mon que li feia mal, un mon on ella no hi volia ser... i tu encara t’ho preguntes, has oblidat el que feies no fa tan?, no mataves a noies de la seva edat? Ahh, perdona, en el cas de l’Agnès era una noia les altres ja eren dones, no sigui que fereixi la teva sensibilitat, tu saps de que va aquest mon i et vas enganyar pensant que podries explicar-li només lo bo i que el dolent no la trobaria i aquí en tens els resultat”, és estúpid intentar explicar perquè algú decideix acabar amb la seva vida, estúpid i d’imbècils, però els que queden volen saber el perquè, volen voler entendre el que ha portat a fer quelcom així i de pas respirar alleugerats al descobrir que no en són els culpables, i el més difícil d’entendre és que a vegades no hi ha res a entendre, només algú que decideix apagar el llum i sortir de l’escena, ja ho vaig dir que no era una bona influència, no crec en els humans, sou una puta merda però us necessito per viure (sort d’això), i gràcies a vosaltres les millors se’n van pensant que poc poden fer per millorar aquest mon...en dies com avui un descobreix que Deu no existeix o que si existeix té un sentit de l’humor un xic especial, com em van dir fa segles davant una imatge semblant “Davant d’això només pots pensar o que no importes a Deu o que senzillament t’odia tant que t’envia aquestes desgràcies, i no sé quina de les dues explicacions pot provocar més por...”, tot i que el que ho va dir era part interessada en un joc molt més profund i perillós..., i el divertit del tema era pensar en el veritable significat del seu nom...