entrada 707 (any 3)

Fent el cafè amb un conegut comentàvem el que trigaran les erices cabrejades ha llençar-se al coll del darrer anunci d’una cadena de menjar ràpid, on una nena no accepta a fer res amb un nen fins que aquest la convida a menjar al restaurant en qüestió, de fet el missatge que queda de que les dones no accepten res que no impliqui que se les convidi al que elles volen em va sobtar que es publicités d’aquella manera, així que suposo que aviat sortiran les erices tot dient que anuncis com aquests denigren l’esperit femení, mentre anava a fer el cafè i tot passejant pel poble he pogut observar en una casa com tenien un pare Noel penjat del balcó (si ja sé, que això no té res d’original), ara bé, és senzillament brutal com els actes més nimis acaben per definir el personal, per a qualsevol que mirés un xic més enllà del ninot hagués pogut observar que tal com estava lligat i els tipus de nusos que li havien aplicat que en aquella casa hi havia una tendència més que clara al bondage i molt possiblement al shibari tot i que m’hagués calgut perdre-hi un xic de temps, temps que no tenia ni volia perdre, un cop dins de la cafeteria i mentre esperava he pogut observar a la Jessica de torn amb una diadema que m’ha fet plantejar el perquè els diaris no n’anaven plens que havien robat les joies de la corona... doncs res la nena amb la diadema i un elefant de peluix tot fent justícia a ser la reina dels elefants i ha tenir als súbdits al costat... a la taula més propera una dona es queixava de que el seu fill li havia dut la núvia per Nadal, i que la tipa li havia demanat si es podia canviar a casa d’ella i la mare tot acceptant estava indignada que la tipa hagués entrat al lavabo a les dotze de la nit i no n’hagués sortit fins a la dos quarts de dues (una trenta pels ncp), i la tipa tota indignada que la noia li hagués fotut part del perfum que ella guardava per... bé, poc m’importava el motiu pel que el guardava, només destacar que mentre uns guarden les coses per ocasions que mai passaran d’altres ho aprofiten pel que viuen... així que mentre ho anava escoltant i veient al personal que s’anava asseient i aixecant de les taules no he pogut més que concloure que si hi ha quelcom semblant a la vida seria un bar com aquell; la gent entra s’asseu amb sort amb algú deixa anar les seves tonteries, perd el temps i s’aixequen marxant per no tornar-hi, ha estat aleshores quan ha entrat el que esperava... “Com va?” ni tan sols excuses per arribar tard, els humans es pensen que pel senzill fet de tenir informació que un necessita es poden permetre segons quins luxes, però el deixaria parlar i un cop ja no tingués la informació no deixaria de ser un humà com a qualsevol altre, un humà del tot prescindible, el tipus ha demanat un altre cafè “El que busques està a prop, de fet m’han dit que l’han vist no fa massa...” conec la zona i no em va sobtar el lloc que em va dir de fet suposo que si jo acabés en un lloc com aquell també hi passaria estones per allí, el tipus es va aixecar tot abandonant el local, quan una de les nenes de la cafeteria se m’ha acostat tot cridant, “Mira, mira, un monstre darrera teu!” m’he girat cap a la nena i aquesta ha quedat parada s’ha girat poc a poc per tornar corrents cap a la seva mare mentre els altres gremlins de la zona li cridaven “innocent!, innocent!”...