entrada 683 (any 3)

Aquest matí estava revisant la postal del Noth en la mateixa s’hi veien dos corbs, segurament en Hugin i en Munin, o com molts els coneixen “pensament” i “memòria”, els dos corbs que volaven pel mon per tal d’informar de com anava el tema, de fet el bo del Noth ha plagiat els principis que durant segles han dirigit la nostra empresa, “pensament” i “memòria”, pensar i recordar “les bases per a qualsevol acció” com no es cansen de repetir, el bo del Noth em va explicar que fa temps Deu va decidir baixar a la terra i verure com anava el pollastre, es va creuar amb un pobre i li va oferir les seves robes, aquest va acceptar gustosament, després d’alguns canvis més va quedar pràcticament nu sent la riota dels humans, per tal de fer-se valdre va fer alguns miracles i els humans se li van acostar només per demanar-li els seu poder o bé perquè els utilitzés a favor d’ells (tothom deia tenir motius o drets per tal que els poder els beneficiessin a ells), al final una nit cansat de tot li va preguntar a algú que li demanava ser immortal “No veus que en el cas que ningú volgués morir i així fos, no quedaria lloc pels que han de venir?”, i el tipus amb un somriure li va dir “Doncs sempre en pots matar dels altres, o sinó segurament alguna cosa se’t pot ocórrer que tu ets Deu…”, aquest va ser el darrer cop que se’l va veure per la terra, ja que va deixar els humans per impossibles, aquella nit i en una tasca algú se li va aparèixer a Deu, aquest va demanar el mateix que ell i després de provar-ho va dir amb un somriure “Són cabrons els fills eh?”, Deu va somriure “Fa gràcia que precisament tu em parlis de com de cabrons són els fills…”, l’altre va somriure “Veus com no estava massa equivocat amb ells”. “Saps no sé en que em vaig equivocar” i l’altre va explotar en una rialla “Més aviat pregunta’t en que vas encertar” va dir aixecant la copa… avui ho he recordat mentre per la televisió veia a forces tipus demanant que cremin als controladors, ja que segons ells a qualsevol tipus que abandoni (amb o sense motius) el seu lloc de treball l’han d’acomiadar, i em pregunto que passaria si ho fessin amb ells, si cada cop que un de vosaltres ha marxat de la feina perquè li ha sortit d’allí l’haguessin acomiadat m’agradaria veure com criticaríeu i diríeu que són mesures tretes de lloc, però és clar suposo que en el fons tot acaba en la conversa que Deu va tenir “Jo (i el que jo vulgui) hem de ser immortals i si per això te n’has de carregar d’altres cap problema, perquè te’ls carregaràs tu i per un altre costat jo obtindré allò que desitjo”, i aquí és on manquen en Hugin i Munin per tal que tothom veig el que realment és, i allò que li és permès de voler i de desitjar…