La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dijous, 23 de desembre del 2010

entrada 702 (any 3)

Avui fent el cafè un tipus m’ha dit que li havia agradat el darrer vídeo que li vaig recomanar (i que vaig penjar no fa massa per aquí), tot i que m’ha remarcat que a ell li va agradar però a la seva parella no, és més, sembla que fins i tot es va molestar un xic, no he pogut evitar el somriure tot pensant que si bé algú va dir fa segles que la realitat està formada per l’harmonia de contraris, això en una parella tendeix a no complir-se, perquè lo xaxi que és ser diferent en un començament acaba quan un pensa “Kllons i no podria ser un xic més com jo?” i d’allí a trucar un advocat hi van nanosegons, conec al tipus i la seva parella, i no m’ha estranyat aquest comentari, suposo que en el seu cas es va donar la paradoxa del viatger, fa anys que me la van explicar, diuen que hi havia un home en una estació a qui se li va acostar una persona, aquesta li va oferir un tracte, li donaria un bitllet amb el que faria un viatge, aquest aniria tenint parades, i ell podria baixar en la que volgués ara bé, si no baixava en cap passat un temps quedaria tancat en el tren per la resta de la seva existència, el tipus va acceptar i va agafar el bitllet pujant al tren, va anar passant per parades i cada cop eren més maques, cada cop el que veia li agradava més i li provocava ganes de veure la següent, però aleshores va recordar que allò podia acabar en qualsevol moment i va valorar si li valia baixar en la propera o esperar la següent amb el perill de perdre-ho tot... el tipus va notar com el tren es parava i va baixar del mateix en un lloc que era força semblant al seu ideal, ell es va enganyar i de tan semblant al seu ideal el va convertir en tal per no recordar que un xic més de valor igual el portava al que realment era el que desitjava, ara be, també ho podria haver perdut tot... doncs res, suposo que el meu conegut va baixar del tren en l’estació equivocada i el problema és que el tren només passa una vegada... i mentre li donava voltes al tema m’han donat la notícia del Nadal, tothom de festa i jo currant, m’han adjudicat una setmana de festa i un bitllet cap al sud per tal que vagi a buscar una persona que ha desaparegut, així que mentre tots s’ho passeu de nassos jo estaré fotent els nassos en moooolts llocs per veure que trobo, i per començar res millor que un lloc que conec força bé... 41.0667,1.05 així que ja ho sabeu si hi sou a prop aprofiteu els jerseis de coll alt i no deixeu la finestra oberta no sigui que en lloc d’entrar el Fatboy Noel us entri alguna altra cosa a l’habitació... i per tal que vegin que me’ls aprecio el hi desitjo un fatal Nadal, que agafin qualsevol indigestió i se’l passin cagant i vomitant, això qualsevol ETS que els hi faci recordar aquests dies de pau i xerinola, i fins i tot els hi desitjo que estiguin bonets i no en falti cap fins dilluns on ja es poden morir tranquil•lament, com deia un conegut a un altre que tenia una empresa de serveis funeraris “L’anunci de: “Bones festes, bon viatge i millor trànsit”” no ha estat un de les millors idees...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

maca la histèria del tren. Falta de valor i autoengany, regals molt soferts per aquests nadals.

Molon labe ha dit...

No pateixi que en el vagó restaurant serveixen til·les.... ;)

Ana Carles ha dit...

Doncs horrible Nadal per a vostè també... li desitjo que trobi uns colls ben atraients per queixalar.