entrada 686 (any 3)

Avui mentre fèiem el cafè i algú comentava que ja havien detingut al Sr. WL, semblaria ser (i sempre pel que diuen) que el tipus que va dir allò de: “El coneixement per davant de tot”, va amagar certes “veritats” i és que ja ho diuen els vells “Disme de que fardes i et diré en que vas kgat” a part dels atacs de pixeria brava que ha demostrat aquest senyor; un dels presents deia que massa coneixement té el mateix efecte que massa ignorància, les veritats com les mentides si no es saben administrar malament, i com ell diu: “Tot rutlla mentre la mà dreta no sap el que fa l’esquerra”, com sempre alguna ànima caritativa l’ha criticat per l’extremisme de les seves declaracions, comentari ofuscat pels crits dels animalons que un cop agafat el cotxe, fer una cua de kllons entrar en un país estranger (i que s’estranyen si els hi demanen la documentació a la frontera, com si això fos un barri més d’on viuen), doncs res, un cop passada la frontera intenten ser allò que no són, intenten fer de turistes “educats” i no deixen de ser ciutadans de poble, perquè hi ha gent de poble força ciutadana, però molt de ciutat amb mentalitat de poble o de mas directament, i per molt que vulguin dissimular sota la xaxi fashion roba d’esquí que han comprat i tot i que no han trepitjat cap pista (i no crec que ho facin), intenten barrejar-se entre els “indígenes” vestits i fent l’índio que un no pot més que resar perquè aquella no sigui la nostra veritable imatge, i no puc més que somriure al pensar que aquests són els que se n’enfoten dels guiripolles (ara ells) que van cada estiu al seu país… amb tot la propietària de la cafeteria ho té clar, el cafè que a nosaltres ens costa 1,2 euros ells el paguen a 1,6 euros i després de mirar-la sorpresos paguen com a pepes tot fardant de que és car el cafè i pensant que així són més… i no deixen de ser uns pobres desgraciats de ciutat que han venut unes quantes hores o dies de la seva vida per venir a un altre país i voler ser allò que no són, però mireu mentre es vagin creient les llegendes urbanes i facin gasto res a dir que d’alguns animalons hem de viure, encara recordo quan ja fa temps una d’aquestes personatges em deia “No entenc com amb tu mai agafo cues…”, i la resposta era força senzilla “No agafem cues perquè sempre anem en direcció contrària als altres…” i això em va recordar el que em va dir un tipus que sabia força bé de que va el tema “Si anem on va tothom per molt que hi hagi entre molts s’haurà de repartir, si anem on no va ningú fins i tot poc que trobem serà més del que ens tocaria en el repartiment d’on hi ha molt, i això sense considerar que no hi haurà ningú per tocar-nos els collons”, doncs res, avui sopar i a aguantar tota la pandilla d’imbeciloides que sent uns ningú a casa seva ara ens han vingut a visitar tot intentant ser algú….