entrada 694-2 (any 3)

L’altre dia tornava cap a casa quan vaig veure (com sempre) la llum del menjador, i com prop de la finestra es dibuixava una figura que jo conec prou bé, allí estava la Neus com cada tarda de cada dia a la mateixa hora, palplantada tot mirant la carretera i veient passar els cotxes, va perdre el seu marit sense cap explicació, un dia el tipus es va aixecar i va dir que ja n’hi havia prou de fer-se mal, total que en menys d’una setmana el tipus havia marxat, a ella només li quedava el seu fill, qui després d’una nit de festa va topar frontalment amb uns beguts que van intentar veure quin era el cotxe que aguantava millor la topada, i que van acabar per fer un monument abstracte amb vísceres, ossos, tendons i altre teixit humà, un monument de com un senzill segon pot canviar la vida per mort, un monument que demostra el fàcil i el senzill que és passar de la llum a la foscor, d’un senzill “on” a un contundent “off”, diuen que costen d’acceptar aquestes coses i a la Neus li van donar la baixa, conec a la dona que li va a fer la neteja i la tipa em diu que mai ha passat tanta por com en aquella casa, la Neus no diu res, senzillament li obra la porta i es queda plantada al menjar sense expressió, i el dia que li va preguntar que feia allí de peu la Neus es va girar i amb l’únic somriure que li ha vist dibuixar des de que treballa per ella li va dir “Els estic esperant, ja veuràs com no trigaran”, això i el fet que cada cop que s’escolta algú a l’escala o entrant a l’edifici li pregunti “Son ells?” fa que la tipa es plantegi si val la pena treballar en una llar com aquella, em va dir que un dia va agafar el valor suficient per dir-li “Mira, Neus, són morts i no vindran...”, i la Neus ni es va immutar “Això diuen tots, però no és veritat... el que passa és que venen tard però ja cada nit els sento arribar i el hi dono la bona nit”, suposo que una consciència que no vol acceptar la realitat és ajudada per un inconscient que esdevé un veritable “conscient” per fer creure el que no és... això o tothom està equivocat i la Neus té una veritat que ens ha estat amagada a tots els altres... fa uns temps algú va dir una frase “Si quan neixes tu plores i tots riuen, hauries d’aconseguir que quan et moris tots plorin i tu riguis..” suposo que una bona frase carregada de bones intencions, tot i que en el cas dels vampirs tenim una solució força més senzilla, com és el fet de no morir i un cop perduts tots els éssers estimats perdem la sensació o el record del que és perdre a algú, i aleshores un descobreix que al final un cop passats els anys no importa perdre a la gent, perquè la gent hi és precisament per ser perduda, al final tots morireu no hi ha dies per a tots, i fins i tot nosaltres que tenim l’eternitat per endavant tenim clar que no l’arribarem a viure, tots som un senzills objectes amb data de caducitat, amb la gràcia que som incapaços de veure-la, perquè aquesta n’és una altra... m’agradaria saber quants serien el que són o farien el que fan si sabessin quina és la seva data de caducitat...