entrada 706 (any 3)

Fa uns dies i aprofitant el viatge estava fent un cafè amb un conegut que es dedica als intercanvis, és a dir, dóna a canvi del que rep, és un tipus que senzillament bescanvia anys per desitjos, i no li falten peticions, em comentava que l’altre dia estava en un hospital i va veure una noia que no deuria aixecar els divuit anys fent un beure, els segles li van fer veure que allí hi tenia una oportunitat, la tipa tenia la seva àvia en una habitació i semblava que li quedaven pocs telediaris, el meu conegut li va oferir un tracte i ella ho va acceptar, va acceptar bescanviar deu anys seus i donar-los a la seva àvia, el meu conegut va acceptar i va dir que li faria de franc, que estàvem en ple Nadal i que encara no havia fet la bona acció, la noia després d’acceptar va començar a trobar-se malament, i ell li va dir “Has donat, els deu anys que et quedaven de vida, dins de deu anys haguessis mort d’una malaltia incurable...” va veure com ella el mirava “Possiblement si ho haguessis sabut no els haguessis donat no?, tot i que estic segur que ho has fet de tot cor i que res t’hagués fet canviar d’opinió...”, vaig somriure, i la pregunta bona hagués estat “L’àvia hagués donat o tornat els anys?”, fa temps em van dir que la diferència entre saber que segueixen a un i suposar-ho és la diferència entre la paranoia i percebre l’entorn, i avui després de visitar a un conegut a veure si em podia ajudar en la meva recerca, he tingut la sensació que algú m’estava seguint un cop de vista pel retrovisor he vist un motorista que anava copiant els meus moviments, el tipus anava acostant-se i allunyant-se deixant com a molt un parell de cotxes, no sé que m'ha molestat més, si que em seguissin o el fet que el tipus fent la goma m’intentés convèncer que no anava amb mi, he anat reduint la velocitat fins que ell tot pensant que havia de fer s’anava acostant, un cop de frens i el tipus ha tingut de sortir de la carretera per no picar-me, el moment per accelerar i deixar-lo enrere tot sortint de l’autovia, allò només podia voler dir que m’estava acostant al meu objectiu, mentre per la ràdio algú cantava “No recordo quan et vaig veure per primera vegada, només recordo quan vaig caure que et volia veure...”, un cop al meu refugi un missatge em donava la possibilitat de tenir l’oportunitat de trobar allò que buscava així que tot desitjant que no sigui una pèrdua de temps us deixo com a felicitació (amb retard) quelcom que fa temps que es va dir i que poc a poc i com totes les paraules dels humans ha demostrat que només es poden entendre com a quelcom bonic i poc més, fa gràcia que tot sigui imatge i que alhora de la veritat res es faci perquè senzillament res es pot fer i el més greu, res voleu fer...

IT WAS A CREED WRITTEN INTO THE FOUNDING DOCUMENTS THAT DECLARED THE DESTINY OF A NATION.
YES WE CAN.
IT WAS WHISPERED BY SLAVES AND ABOLITIONISTS AS THEY BLAZED A TRAIL TOWARD FREEDOM.
YES WE CAN.
IT WAS SUNG BY IMMIGRANTS AS THEY STRUCK OUT FROM DISTANT SHORES AND PIONEERS WHO PUSHED WESTWARD AGAINST AN UNFORGIVING WILDERNESS.
YES WE CAN.
IT WAS THE CALL OF WORKERS WHO ORGANIZED; WOMEN WHO REACHED FOR THE BALLOTS; A PRESIDENT WHO CHOSE THE MOON AS OUR NEW FRONTIER; AND A KING WHO TOOK US TO THE MOUNTAINTOP AND POINTED THE WAY TO THE PROMISED LAND.
YES WE CAN TO JUSTICE AND EQUALITY.
YES WE CAN TO OPPORTUNITY AND PROSPERITY.
YES WE CAN HEAL THIS NATION.
YES WE CAN REPAIR THIS WORLD.
YES WE CAN.
WE KNOW THE BATTLE AHEAD WILL BE LONG, BUT ALWAYS REMEMBER THAT NO MATTER WHAT OBSTACLES STAND IN OUR WAY, NOTHING CAN STAND IN THE WAY OF THE POWER OF MILLIONS OF VOICES CALLING FOR CHANGE. (WE WANT CHANGE.)
WE HAVE BEEN TOLD WE CANNOT DO THIS BY A CHORUS OF CYNICS…THEY WILL ONLY GROW LOUDER AND MORE DISSONANT ……….. WE’VE BEEN ASKED TO PAUSE FOR A REALITY CHECK. WE’VE BEEN WARNED AGAINST OFFERING THE PEOPLE OF THIS NATION FALSE HOPE.
BUT IN THE UNLIKELY STORY THAT IS AMERICA, THERE HAS NEVER BEEN ANYTHING FALSE ABOUT HOPE.
NOW THE HOPES OF THE LITTLE GIRL WHO GOES TO A CRUMBLING SCHOOL IN DILLON ARE THE SAME AS THE DREAMS OF THE BOY WHO LEARNS ON THE STREETS OF LA; WE WILL REMEMBER THAT THERE IS SOMETHING HAPPENING IN AMERICA; THAT WE ARE NOT AS DIVIDED AS OUR POLITICS SUGGESTS; THAT WE ARE ONE PEOPLE; WE ARE ONE NATION; AND TOGETHER, WE WILL BEGIN THE NEXT GREAT CHAPTER IN THE AMERICAN STORY WITH THREE WORDS THAT WILL RING FROM COAST TO COAST; FROM SEA TO SHINING SEA: YES WE CAN.