entrada 700 (any 3)

No sé que passa aquests dies però avui m’ha tocat anar a urgències, i no puc més que sorprendre’m que tot i els cursets, el temps i els canvis de mentalitat les tipes que hi treballen no han canviat amb el temps, li deia al meu acompanyant que el que per ell era urgent per elles era senzillament feina... un cop l’han agafat m’he quedat esperant-lo tot veient el panorama que s’havia instal·lat a la recepció d’urgències, des de una mare cabrejada per que l’assistenta l’havia trucat per dir-li que el seu fill tenia febre i havia vomitat, i clar la tipa havia tingut de deixar la feina i anar a buscar al fill, que allí ja no tenia febre i si ganes de tocar els collons i la tipa dient a sa mare (que l’havia acompanyat fent de bona àvia) “Doncs aquestes hores no els hi penso pagar...”, l’àvia donant-li la raó ha marxat tornant al cap d’una estona amb un parell d’entrepans i les tipes totes fines i tikis (sense mikis), han començat a endrapar-se els entrepans com si no haguessin menjat en dies, i han acabat per deixant que el nen (i per tal que no toqués els collons) anés estirant part dels entrepans, demostrant que tan malament no estava i que no hi ha res que un xic de fuet i de pernil salat no curi... després tenia un tipus que ha vingut amb una nena, després de donar el nom la tipa de recepció li ha preguntat el seu nom, ell l’ha dit i la tipa que aixecant el cap (no ho havia fet encara) li ha dit “No em surt ni com a pare ni com a mare...” (valents collons, perquè si li hagués sortit com a mare fem l’onada allí mateix), el tipus amb un somriure i sense saber on es fotia ha dit “Soc la nova parella de la mare” tot orgullós, orgull que ha perdut quan la tipa li ha contestat “Miri haurem de parlar amb la mare i/o el pare, i sinó amb serveis socials ja m’entén...”, el tipus no entenia res però al final han localitzat a la mare, doncs res mentre esperaven el tipus ha deixat que la nena pugés de peu damunt un banc i comencés a aporrejar una pantalla tàctil que tremolava cada cop que la tipa acostava les seves manetes tot cridant “Mira, mira, que surt ara!”, al costat tenia un tipus que li ha dit al seu fill de poca edat “Mira, espera’t mentre vaig al cotxe” i el tipus que li deixa el seu flamant iphone al nen qui veient com marxava l’ha llençat i òbviament ha anat cap a la porta, mentre em preguntava si sortiria i acabaria atropellat o bé es deixaria alguns ditets en la porta de vidre el pare ha tornar cardant-li una bronca i mirant-me a mi, com si jo hagués de vigilar al fill de puta aquell, tot i que escoltant la conversa del tipus era un fill de cornuda i possiblement de cornut si fèiem cas als trets físics del nen, mentre li donava voltes se m’ha costat una parella de vells amb el tipus tossint traient els budells per la boca i la jaia dient a una altra dona “I no volia venir, perquè diu que si ve no el deixaran marxar...” i la pregunta no és si el deixaran o no marxar, la pregunta és si tindrà temps per fer-ho... al final m’he acostat tot dient que el meu conegut portava temps dins, la tipa sense aixecar el cap m’ha dit “És amic o parella?”, bona pregunta... suposo que la resposta portaria a un desenllaç concret “Parella!” he dit, i la noia amb un somriure de complicitat i demostrant la seva condició sexual m’ha dit “Doncs així pots passar...”