entrada 689-2 (any 3)

Avui una de les erices cabrejades ha vingut amb la notícia de que no menys que una de cada quatre femelles ha patit al llarg de la seva vida una agressió masclista greu… ja no hem volgut preguntar que s’entén com a tal, el divertit és que ara les tipes estan en un dilema, ja que cal veure si el senyor WL (figura de la llibertat on els hi hagi) entra en aquesta categoria i com a tal cal castrar-lo (i no només figuradament), o bé cal entendre que les acusacions són un xic exagerades i aleshores dubtar de bona part de les mateixes, la tipa no ho tenia massa clar i ha acabat dient que cal valorar cada cas en les seves particularitats, fet que em diverteix quan per ella qualsevol agressió és una agressió i mereix el càstig com a mesura prèvia a la raonabilitat de la mateixa… i mentre fèiem el cafè avui s’han entretingut a dividir aquells que caguen sense massa esforç (quasi que amb la senzilla ajuda de la gravetat) en diferents grups en funció dels seus gustos musicals, al final han quedat cinc categories i no m’han mirat massa bé quan he dit que a mi no em desagradaven algunes de les cançons…

Test 1
Test 2
Test 3
Test 4
Test 5 o la variant

Ahir va tocar sortir de festa, i em va fer gràcia de veure a l’aparca parelles prop de la barra, suposo que hagués pogut preguntar pel Fiti però ella m’hagués contestat el de sempre “A veure quan fan zones blaves per ells…”, la vaig veure demanar una copa i com l’imbècil de torn la convidava, com a tots els humans li agrada sentir-se desitjada, li agrada portar el control fins l’extrem i finalment decidir si val la pena o no fotre un polvo amb el primer subnormal amb una polla en condicions, m’hi vaig acostar sense tenir massa clar el perquè, ella em va veure i va dibuixar un somriure, es va acostar al tipus que tenia al costat i li va deixar anar una tontada a cau d’orella, el tipus va canviar la cara i se’m va acostar “Crec que no et vol veure…” em va dir, l’estúpid no havia vist que ella si que em volia veure, i el que volia a més era que jo li fes el treball brut d’apartar-li l’imbècil aquell, el tipus va aixecar la mà posant-la al meu pit “T’he dit que…” no va acabar la frase, vaig immobilitzar la seva mà i contra el meu pit luxant cap a l’exterior el seu canell mentre el girava vaig donar un cop ascendent al seu colze… canell, colze, espatlla, tres de tres, vaig mirar als tipus del voltant, a veure qui era el següent valent que apostaria la seva seguretat per un cony que s’estava humitejant… fa gràcia que davant adjectius senzills com bàsic i pur hi ha gent que anteposa d’altres força complicats com educació, civilització… però aquesta pel·lícula que ens volen vendre es pot fer saltar si se sap cuinar la situació adequadament i la possibilitat d’un polvo fa que els mascles perdin l’oremus… suposo que milions d’anys d’evolució no es poden compensar amb centenars d’educació aquesta només serveix per emmascarar el que realment sou…