entrada 701 (any 3)

Avui parlava amb un dels caps, el tipus ja té la maleta llesta per marxar al seu paradís particular, i he aprofitat per preguntar-li si li han “massificat” (m’agrada tocar els collons als pollosos...), el tipus s’ha posat seriós al dir-me “I tant, ja tinc dos veïns!, no sé on anirem a parar...” li he recordat que vaig llegir que gràcies a uns “oportuns” estudis mediambientals havien aturat uns projectes d’obres ell no ha pogut evitar el somriure “Si, mira ara ho intenten arreglar, saps l’intel•ligent no és arreglar i actuar quan el mal està fet, és fer-ho quan encara es pot evitar el mal, més econòmic i menys traumàtic, però és clar tothom creu que la cosa li sortirà bé i acabem com acabem... mai aprendrem”, aquí no he pogut estar-hi més d’acord, així que acceptant el cafè el tipus ha dibuixat el segon somriure “Saps qui mana en aquesta empresa?” “Tu?” ell ha rigut, “Jo?, que més voldria!, mira quants fa que tu i d’altres intenteu evitar el sopar de Nadal?, i quants cops ho heu aconseguit?”, aquí he notat el regust amarg del cafè i de les derrotes “Doncs bé, aquest any no hi haurà sopar, resulta que les secretàries han decidit que els diners del sopar els podem destinar a bones accions i ajudar als necessitats, i mira així serà...” m’ha comentat que una de les gilihaikus va anar de viatge no sé en quin cony de país i que va tornar “canviada” “molt millor persona” segons ella i va donar aquesta idea, sort que tenia la tassa ben agafada sinó li hagués tacat la seva preciada catifa i hagués deixat el seu joc de cafè orfe... així que elles havien aconseguit el que a nosaltres ens havia estat negat, perquè els cabrons que sempre es queixen dels altres i no paren de rajar de la gent són els primers en reclamar una merda sopar de Nadal on ningú menja bé, perquè ja sé sap que quan s’intenta acontentar a tothom s’acaba per putejar a tothom..., he sortit en estat de shock del despatx preguntant-me des de quan aquell poder en l’ombra, des de quan les masses controlaven l’empresa, no he pogut evitar mirar amb cara de sospita als imbècils amb els que m’anava creuant per l’empresa, suposo que pel senzill fet de ser més ja tenen un cert poder... però dos fets m’han fet respirar amb tranquil•litat, el primer veure les secretàries que sempre venen amb el darrer modelet amb pantalons i sense aixecar-se dels seus despatxos, i perquè?, ahhh, avui és 22, i els d’informàtica tenen la costum de pujar i fer el seu particular rapte de les sabines tot cridant “No vols que et toqui el gordo...” i és clar elles corrents com a gallines sense gall pel galliner... això i la conversa que mantenien entre elles, semblaria ser que parlar de pedofilia no és delicte, ho són forces altres coses però parlar-ne no, doncs res una de les tipes amb un parell d’ovaris ha dit “A mi m’és igual, per tal d’evitar sorpreses tots capats, els que han fet o els que diuen que poden fer o que pensen que poden fer...”, no he volgut entrar al drap, però si també poguéssim acomiadar pel que han fet o han pensat de fer o diuen que poden fer, forces ja no hi serien, i ella tampoc... perquè imprimir els quaderns d’estiu dels fills, enquadernar-los i ensenyar-los a tothom com si fossin un trofeu de caça no demostra precisament massa professionalitat... i el millor del dia el resultat del test damunt la taula amb una nota de la psicòloga on em deia que res d’anormal, i que planyia als que treballaven amb mi, tot i que em recomanava que vigilés respostes com “Davant la impossibilitat de fer sortir el seu cotxe de l’aparcament i tenint un cotxe a cada costat on un és seu i l’altre no: preferiria colpejar al cotxe que no és seu o al seu?”, la resposta era clara i sense necessitat de copiar... (i no, la resposta soc un conductor de collons i no en colpejaré cap no hi era...)